El molí dels Ferrés recull l’aigua de la riera de Joanetes, a través d’una presa a l’alçada de Can Moreu que desvia l’aigua per un canal excavat a terra i que transcorre paral·lel al riu mentre va acumulant desnivell. Aquesta presa fa uns 10 m de llargada. L’aigua arriba a la bassa, que fa uns 14,5 m de llargada per uns 9 m d’amplada, i acaba en un cup pla de 5 metres d’alt i que es troba en molt bon estat, cosa que permet fer-se una idea molt precisa de com era la bassa original.
L’edifici consta de dos nivells: la part superior —que s’ha habilitat com a apartament i, de fet, correspon a l’àrea d’habitatge del molí— i la part inferior, on hi ha la sala de moles. La sala de moles està ben conservada i hi trobem els diferents elements característics: les dues moles (d’uns 1,2 metres de diàmetre), la tremuja, el riscle, la farinera, l’alçador que acciona l’alçaprem i la barra llevadora, i l’obridor, que regular el pas de l’aigua de la bassa al carcabà, juntament amb altres eines i elements del molí.
A sota de la sala de moles hi ha el carcabà, amb una cobertura de volta de canó i en forma de T, ja que el punt on hi ha el rodet és més ample que el canal de desguàs. Dins del carcabà hi trobem un arbre circular i un rodet metàl·lic, però les pales (o àleps) del rodet són de fusta (de fet, foren canviades fa uns anys i encara es poden observar les pales antigues al costat). També es pot observar el canal que transmet l’aigua de la bassa al carcabà i el seu pany de ferro. Finalment, l’aigua és retornada a la riera de Joanetes.
SÍNTESI HISTÒRICA
El 1360, Pere Galceran de Cartellà, juntament amb el seu pare Guillem, venen els Molins d’Esquena i dels Ferrés a Berenguer de Boïgues, rector i notari d’en Bas. El 1399, el dels Ferrés és propietat del nebot de Berenguer, qui, juntament amb la seva esposa, l’acaba venent per 45 lliures a Francesc Vila. No és fins al 1604 que hi ha nova informació, en aquest cas de la venda de part del rec del molí i del dret a proveir-se d’aigua per part del senyor útil Joan Ferrés a Joan Pla, per 5 lliures. Precisament, hi ha una referència d’aquest mateix any que diu que el molí feia la funció de tornall, utilitzat per esmolar ganivets. També s’hi pot associar la tasca de ferrer. Aquesta idea es veu reforçada pel fet que Joan Pla era ferrer del puig de la vila de Sant Esteve d’en Bas. També se sap que entre el 1610 i el 1611 Mateu Gurt Ferrés, mestre de
molins i pagès de Joanetes, viu al molí amb la seva esposa.
A la dècada del 1930 comencen a aparèixer petits molins elèctrics domèstics i sabem que n’hi havia un al molí dels Ferrés.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
L’estructura està en bon estat i l’edifici es conserva gràcies a diverses reformes. També es conserven les eines del molí. La bassa està també ben conservada perquè ha estat reformada i cimentada.
CASTELLANO:
El molino de Els Ferrés es uno de los molinos mejor conservados de la Vall d’en Bas. Recoge el agua de la riera de Joanetes gracias a una esclusa situada a la altura de Can Moreu.
El molino ha estado siempre vinculado a la masía principal: Els Ferrés. El edificio está formado por dos plantas: una superior habilitada como vivienda; y una inferior con la sala de molidos que conserva intactos buena parte de los elementos característicos del molinero. El molino también destaca por su cárcavo con planta de T y que mantiene el carrete metálico con palas de madera que ha sustituido al antiguo.
La primera referencia data de 1360, momento en que Pere Galceran de Cartellà vende el molino a Berenguer de Boïgues, rector y notario de Bas. Según un documento del año 1604, el molino de los Ferrés no sólo ha hecho la función de moler grano sino también la función de tornal, es decir, de afilar cuchillos y otras herramientas.
ENGLISH
The Ferrés mill is one of the best preserved mills in the Vall d’en Bas. It collects water from the Joanetes stream thanks to a watergate located at the height of Can Moreu.
The mill has always been linked to the main farmhouse: Els Ferrés. The building is made up of two floors: an upper floor used as a dwelling, and a lower floor with the millstone room that preserves most of the miller’s characteristic elements intact. The mill also stands out for its T-shaped cárcavo, which maintains the metal reel with wooden paddles that has replaced the old one.
The first reference dates from 1360, when Pere Galceran de Cartellà sold the mill to Berenguer de Boïgues, rector and notary of Bas. According to a document of 1604, the mill of the Ferrers has not only made the function of grinding grain but also the function of tornal, that is to say, to sharpen knives and other tools.