Cada any, amb motiu del dia Mundial del Medi Ambient, se celebra la Setmana de la Natura, l’edició d’enguany, ha quedat suspesa i se celebrarà del 3 al 11 d’octubre, moment en que podreu gaudir de totes les activitats previstes. Aquest any es centraran entorn la greu pèrdua de biodiversitat que viu actualment el planeta i com passar a l’acció per frenar aquesta situació.
De moment, però, tenim diverses propostes per anar fent boca. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’ha organitzat per aquest mateix divendres un diàleg virtual a 2/4 d’11 del matí que porta per títol “Ara que el món ha de reprendre l’activitat, és intel·ligent i econòmic tornar a treballar contra la natura?“, on es parlarà sobre com la solució passa per entendre bé com funciona la natura i innovar basant-nos en els seus processos. A la xerrada i participaran Miquel Rovira, director de Sostenibilitat d’EURECAT i Carles Ibáñez, doctor en Biologia, investigador de l’IRTA i patró del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. L’acte també comptarà amb la participació de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, i l’actuació musical de Meritxell Neddermann. Si esteu interessats us hi podeu inscriure a través d’aquest enllaç.
A més, us plantegem un repte. Poseu a prova els vostres coneixements i demostreu si coneixeu la natura de casa nostra a través d’un joc de preguntes interactiu! Estarà disponible fins el dia 7 de juny i el podreu trobar fent clic aquí.
Per part nostra us proposem la lectura del següent article, signat per la Núria Gómez Dorga, tècnica de Sostenibilitat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, on reflexiona sobre l’efecte del confinament que hem viscut aquests mesos i els efectes d’aquest al nostre entorn natural i en concret sobre la fauna.
La natura recupera el seu lloc?
Els animals han guanyat territori en poques setmanes en aquests dies en que no hem pogut sortir. El silenci als nostres pobles i ciutats, juntament amb la baixada de la contaminació fa que tornin els animals salvatges i se sentin encara més els ocells. Hem pogut veure vídeos de llops, ossos, cérvols, galls d’indi i altres animals que aprofiten la nostra absència per abandonar les seves zones de moviment habituals i explorar nous territoris. La nostra desaparició beneficia els animals en plena primavera. En només unes setmanes de quarantena, la natura s’ha obert pas deixant-nos escenes que ens recorden que no estem sols i que revelen, millor que mil cimeres, quin és l’impacte de l’home al planeta.
Però quin impacte real té el confinament de les persones sobre la fauna?
Arran de la crisi del coronavirus, aquesta pregunta ha estat freqüent i ha donat lloc a moltes especulacions. Tot i que no hi ha dades per estimar l’impacte, científics i naturalistes de tot el món es plantegen ja nous estudis que constatin els canvis d’hàbits dels animals en temps de confinament humà. Per ara, estudis previs permeten anticipar-ne algunes de les conseqüències.
Pel que fa als ocells, sens dubte estan variant de comportament i el pronòstic és que en creixi la població i canviïn la manera de cantar. Tot plegat, com a resposta a un ecosistema en què tenen menys interrupcions. Per exemple, se sap des de fa temps que dins de les ciutats alguns ocells com les mallerengues canten a una freqüència més alta que fora dels nuclis urbans. Aquest podria ser un mecanisme per evitar que el so s’emmascari amb els sorolls de la ciutat, que solen ser de freqüència baixa (sobretot degut als motors dels cotxes). Per tant, amb el confinament podríem esperar alguns canvis en el cant dels ocells. Tot i això, és poc probable que això afavoreixi espècies que canten a freqüències baixes, com s’ha suggerit, perquè no hi ha evidències clares que la freqüència del cant sigui un factor important a l’hora de colonitzar àrees urbanes.
Un altre comportament que es pot veure alterat en temps de confinament és la por als humans. Amb poques excepcions, la majoria d’animals tenen por de les persones i eviten les zones poblades. Per exemple, moltes espècies de mamífers han augmentat el seus hàbits nocturns arreu del món per minimitzar el contacte amb humans. Com que el confinament és probable que redueixi les molèsties que causem les persones, algunes espècies poden habituar-se als humans i deixar de veure’ls com un perill.
A banda del comportament, és possible que la reducció de l’activitat humana pel coronavirus faci augmentar la diversitat d’animals en zones habitades. La majoria d’animals, com hem dit, tenen por de les persones i eviten viure a prop seu, el que explica en part perquè la diversitat d’espècies en zones urbanes sol ser baixa. Això pot canviar amb el confinament. La reducció de l’activitat humana pot afavorir que les espècies que no toleren bé la presència humana colonitzin ara aquests espais. Sobretot aquelles espècies que tenen més capacitat de dispersió.
Investigadors del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), estan d’acord amb que s’observaran canvis en el comportament, o fins i tot en que es donarà un increment local de la biodiversitat, però també insisteixen en que és probable que aquests canvis siguin efímers. De fet, segons els experts, la majoria dels efectes desapareixeran quan l’activitat humana torni a nivells semblants als d’abans de la crisi. Per a molts animals, el coronavirus només haurà estat doncs una trampa ecològica, és a dir, una falsa percepció que els pobles i les ciutats són llocs apropiats per viure-hi.
Dibuixos: BIObserva