Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient celebrat ahir, seguim aquest cap de setmana amb la proposta d’una sèrie de tres articles signats per la Núria Gómez Dorga, tècnica de Sostenibilitat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, per reflexionar al voltant de la natura i la situació actual de confinament degut a la COVID19.
Cuida la natura, cuida’t a tu mateix
La conservació del medi natural té una relació molt directa amb l’epidèmia actual de la COVID19 i amb el risc que aquest tipus de situacions puguin ser més freqüents en un futur, com bé ens explica Carles Castell, doctor en Ecologia i expert en conservació d’espais naturals.
Com ja sabem, l’impacte de l’activitat humana sobre els sistemes naturals provoca la degradació dels hàbitats i la pèrdua de biodiversitat, conduint-nos a una situació insostenible. Per tal que ens en fem una idea, en un informe presentat el darrer any sobre aquest fet, s’estimen un milió d’espècies en risc d’extinció en tot el planeta. Si pensem què vol dir que una espècie s’extingeixi, no només hem de tenir en compte el seu valor estètic, sinó sobretot hem de poder reconèixer l’afectació d’aquest fet sobre el nostre benestar i la nostra qualitat de vida.
La natura ens proporciona molts recursos: aliments, aigua, combustibles, medicaments; regula el clima, protegeix la fertilitat del sòl, redueix l’erosió i fins i tot pot evitar esdeveniments extrems catastròfics; també ens ofereix entorns per al lleure, l’esport, l’educació, l’art o l’espiritualitat. En una societat cada vegada més concentrada en les ciutats, el sedentarisme i la pèrdua de contacte amb la natura són factors directament relacionats amb nombroses malalties i trastorns físics i mentals, com ara la obesitat, la diabetis, la hipertensió o la depressió.
Diversos estudis mostren com una caminada vigorosa diària de mitja hora en un entorn natural pot reduir el risc d’atac de cor i d’accident coronari en un 20-30%, el de diabetis un 30-40%, el de determinats tipus de càncer un 20-30% i el de depressió i demència un 30%. D’altres molt recents, afirmen que la “dosi de natura” necessària per contribuir a una bona salut física i mental està al voltant de les dues hores setmanals. En aquest context, els sistemes naturals també juguen un paper clau en l’aparició i l’expansió d’epidèmies que afecten l’espècie humana.
En un article de divulgació publicat al diari ‘The New York Times’ al 2012 (Jim Robbins, ‘The Ecology of Disease’), s’analitzaven les principals línies de recerca, en aquell moment, sobre les epidèmies i la seva relació amb la degradació dels hàbitats naturals. Els models ja indicaven com la majoria d’epidèmies (SIDA, Ebola, SARS) no succeeixen sense més, sinó que són en bona part el resultat del nostre impacte sobre la natura.
Les dades mostraven com el 60% de les epidèmies emergents tenen el seu origen en espècies animals i dues terceres parts d’aquestes en la fauna salvatge. Els canvis que provoquem en els seus hàbitats (i de manera extrema la seva destrucció) ocasionen canvis en la biologia de les espècies de fauna (la seva alimentació, comportament, reproducció, mortalitat), que pot tenir repercussions importants en les poblacions humanes. Per exemple, hi ha un estudi que demostra que la desforestació de només un 4% a l’Amazònia ha causat un increment de la malària d’un 60%.
Avui, els experts assenyalen que totes les malalties emergents els darrers decennis provenen de la combinació de la intrusió humana en ambients naturals amb els canvis demogràfics i econòmics. Els patògens causants d’aquestes malalties, i les seves posteriors mutacions, provenen de la fauna salvatge i arriben a les persones a través de les intenses transformacions que produïm en el medi natural expandint-se a través de la globalització i les grans aglomeracions.
Plantegem-nos doncs quina és la nostra relació amb la natura, com podem protegir, conservar, restaurar i gestionar els sistemes naturals de manera adequada, ja que com hem vist la salut de les persones està totalment vinculada a la salut dels ecosistemes i a la salut del conjunt del planeta. Els sistemes naturals ben conservats són la garantia del manteniment dels fràgils equilibris que, un cop trencats, provoquen pandèmies com l’actual. Malauradament, si no canviem radicalment el nostre model d’aprofitament dels recursos naturals, aquestes possiblement seran cada cop més habituals.
Aprofitem les sensacions viscudes durant el confinament per reflexionar sobre el nostre estil de vida i com cadascú de nosaltres podem aportar el nostre gra de sorra per promoure un canvi en determinats hàbits. Tant de bo aquest període d’alentiment del ritme de les nostres vides ens serveixi per replantejar-nos també algunes de les nostres prioritats.