Tanquem aquest petit cicle de tres articles dedicats al medi ambient signats per la tècnica de Sostenibilitat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, la Núria Gómez Dorga, amb aquest darrer text que posa el focus en la contaminació del planeta i els efectes que ha tingut sobre ella l’aturada causada per la pandèmia de coronavirus.
Aturem el món
Aquests últims mesos hem viscut canvis importants en el nostre dia a dia. Canvis en els nostres hàbits i maneres de fer que ens han vingut imposats degut a l’emergència de la COVID19 i als quals ens hem anat adaptant a mesura que avançaven els dies.
Hem baixat el nostre ritme de vida i sorprenentment alguns de nosaltres potser hem estat capaços de descobrir una nova realitat. Aquesta baixada de revolucions generalitzada ha aturat quasi completament el nostre voltant, i en aquest moment, al refugi de casa, potser hem pogut arribar a sentir una gran calma externa, un parèntesi en la degradació del planeta malgrat la situació de pandèmia que ha comportat una autèntica tragèdia humana i econòmica. Una aturada del món. Negocis tancats, carreteres sense cotxes, carrers sense vianants… el silenci i la natura més propers que mai, intentant recuperar el que, molt abans de nosaltres, havia estat la seva normalitat.
I és que els nivells de contaminació que només fa quatre mesos tant ens havíem d’esforçar a reduir, han baixat en qüestió de dies. Amb la producció i el consum aturats i la mobilitat restringida amb el cessament gairebé total dels vols comercials a Europa (en dues setmanes va caure més del 80%, segons Eurocontrol), així com la suspensió dels grans creuers turístics i l’estacionament de milions de cotxes particulars, s’han estalviat les emissions de grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera.
Només uns dies després d’haver-se decretat el confinament, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va detectar que els nivells de CO2 de Barcelona s’havien reduït fins a un 75% respecte als seus nivells habituals, mentre que el diòxid de nitrogen havia descendit entre un 70% i un 80%, respecte als dies anteriors a la crisi. Segons les estimacions de l’organització Global Carbon Project (GCP), les emissions de diòxid de carboni podrien davallar aquest any en una quantitat sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, arribant a caure més del 5% interanual. Seria la primera baixada des de la que es va produir després de la crisi financera del 2008. En aquella ocasió, el descens de les emissions va ser de l’1,4%.
Als següents gràfics elaborats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, podem observar la disminució de diferents contaminants analitzats a la ciutat en el període de duració del confinament inicial.
Gràfic 1: El NO2 és un contaminant molt relacionat amb les emissions del transit. Des de l’aprovació de l’estat d’alarma, les immissions de NO2 s’han reduït de mitjana un 56% a Barcelona respecte el període anterior de 2020.
Gràfic 2: El black carbon, un altre contaminant directament relacionat amb les emissions del trànsit de vehicles dièsel també ha disminuït molt des de la declaració de l’estat d’alarma (61%).
Gràfic 3: Respecte els nivells de partícules de PM10, també s’ha mesurat un descens del 35% respecte els nivells anteriors de 2020. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquest contaminant prové de diverses fonts i la contribució de les emissions derivades del trànsit és menor.
Per que ens en fem una idea, un informe de les Nacions Unides publicat al novembre va estimar que les emissions haurien de disminuir un mínim del 7,6% de mitjana a l’any entre 2020 i 2030 per donar al món una possibilitat viable de limitar la pujada de les temperatures globals mitjanes a 1,5 ºC, l’objectiu més ambiciós de l’Acord de París. Per tant, aquesta situació d’emergència, deguda a una qüestió sanitària, posa de manifest la magnitud de la transformació econòmica que cal fer per intentar evitar els escenaris de canvi climàtic més catastròfics.
Els experts alerten que, sense canvis estructurals, els descensos d’emissions causats pel coronavirus tindran una vida curta i poc impacte en les concentracions de diòxid de carboni que s’han acumulat a l’atmosfera al llarg de dècades, el que hem fet ara ha estat senzillament acumular a un ritme una mica menor. És més, després de períodes de crisi, les emissions tendeixen a repuntar a gran velocitat.
A banda dels nivells globals de CO2, un altre fet notable és la millora de les condicions de la qualitat de l’aire locals, sobretot notable en el cas de les grans ciutats. Un estudi de la Universitat Politècnica de València ha demostrat que els nostres cels estan de mitjana un 64% més nets. Les entitats ecologistes han recordat que les emissions a l’atmosfera a les ciutats provoquen greus malalties, a Barcelona s’estima que moren més de 400 persones a l’any degut a la contaminació atmosfèrica. La reducció d’aquestes emissions pot haver provocat una reducció d´aquesta mortalitat, que, no obstant això, roman sense ser quantificada encara.
Els vianants hem guanyat doncs aire net i també espai. Hem pogut passejar per carrers deserts. Descobrint potser, com comentàvem abans, aquesta nova realitat. Una realitat on necessitem el cotxe per anar a comprar el pa, i on en canvi si que necessitem estirar les cames i enyorem el simple fet d’anar a passejar i respirar aquest aire. Una realitat on potser hem hagut de renunciar a comprar determinats productes que obteníem de llocs allunyats de casa i que potser hem substituït per altres productes de proximitat. Contribuint així a un canvi estructural en el nostre model de vida.
Però passat el confinament més estricte, tot es comença a reactivar. Aturem-nos però un moment, i pensem si volem tornar enrere, o si per contra volem seguir fent un camí on ja hem posat una primera pedra. Quedant-nos amb nous hàbits sorgits durant aquests dies, els quals contribueixen a cuidar el lloc on vivim i en definitiva a nosaltres mateixos. La COVID19 conté un missatge molt clar: la natura ens està posant al nostre lloc.
