Els dies 23 i 24 de novembre va tenir lloc el primer retorn del projecte impulsat per Can Trona, el Centre de Cultura i Natura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, l’Smithsonian Center for Folklife&Cultural Heritage i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat. Es van dur a terme quatre col·loquis a quatre punts diferents de la Vall d’en Bas: Sant Esteve, Sant Privat, Joanetes i Els Hostalets.
Les sessions es van desenvolupar en dues parts, en primer lloc, la coordinadora del projecte, Meritxell Martín Pardo va exposar les troballes principals del projecte SomVallBas dut a terme el mes de juliol per un equip d’estudiants de la UAB i la UdG, que van fer més de 700 entrevistes. Seguidament, Martín exposà que una de les grans descobertes que realitzaren és l’estreta relació que hi ha entre la identitat dels habitants i el paisatge que els envolta. A la Vall d’en Bas el paisatge és present arreu i a més, és molt variat, s’hi troben senders, salts d’aigua, fagedes, gorgues, pastures, camps, marges, pistes de muntanya i cims.
Com en la majoria de llocs, l’activitat humana respon al medi amb tradicions com caçar bolets, pintar i fotografiar els paisatges, tallar culleres de boix, cultivar varietats locals de pebrots, fer passejades a cavall, excursionisme, pesca, bicicleta i caça.
En segon lloc, es convidaren a veïns i veïnes de la Vall com a ponents per tal que exposessin el seu punt de vista. Des de membres d’entitats fins a persones relacionades amb determinats oficis i tradicions. Aquestes converses entre veïns i veïnes serviren per a dur a terme reflexions interessants entorn als punts de trobada, les cançons, les llegendes, la faràndula i els remeis casolans, així com de la vida rural, els oficis artesans, l’agricultura i la ramaderia.
Per acabar, es va explicar que aviat el projecte donarà pas a una tercera fase, en la qual es durà a terme un procés participatiu per a concretar diverses accions que han de servir per a mantenir viu diverses expressions del patrimoni immaterial de la Vall d’en Bas. I és que no es tracta sols de realitzar un inventari per a salvaguardar tot aquest llegat, sinó que també es pretén que la societat participi i proposi accions perquè no desaparegui.