La campanya del 2019 al jaciment de la Dou s’ha centrat en el sector del bronze final, amb la intenció d’aprofundir en el coneixement de la dinàmica d’ús i abandó del fossat. S’ha realitzat una excavació sistemàtica en una àrea de 280 m2, que han permès documentar 43 m2 d’aquesta gran estructura, i 110 m2 corresponents a les àrees de terrassa fluvial immediatament adjacents.
Les estructures documentades en aquestes àrees adjacents consisteixen majoritàriament en estructures de sosteniment i presenten una distribució regular. Es tracta d’estructures de dimensions relativament elevades, amb unes amplades que oscil·len entre 0,8 m i 0,45 m de les quals s’ha recuperat la base excavada a la terrassa fluvial. A més d’aquestes estructures, també s’ha documentat que en certs punts la terrassa fluvial està retallada de manera intencionada, identificant-se sobre la mateixa una sèrie d’encaixos de forma triangular. Es contrasta a partir d’aquestes evidències la presència d’una construcció associada a l’ús del fossat que tindria la base a la mateixa terrassa fluvial.
La documentació de tot un seguit d’estructures de sosteniment de dimensions considerables i el seu alineament podria indicar que es tracta de la base d’algun tipus d’estructura aèria (pont, plataforma) vinculada a l’ocupació del Bronze Final que finalment va ser destruïda.
Entre els tres nivells arqueològics documentats que conformen el rebliment del fossat, cal destacar un nivell excepcionalment ric en material ceràmic i d’altres elements que es podrien vincular a l’abocament de les restes resultants de l’incendi d’estructures de caràcter domèstic. Juntament amb el material ceràmic, s’han recuperat restes de material constructiu (argamassa d’argila barrejada amb material vegetal), fustes i restes de fauna cremades. A més, s’han documentat alguns materials més singulars, com ara braçalets de lignit, objectes de bronze i restes d’objectes vinculats al processat de vegetals.
Així doncs, les dades obtingudes a partir dels treballs realitzats el mes de juliol, de 2019 al jaciment de la Dou evidencien l’existència d’un poblament excepcional en el context del Bronze Final en aquesta àrea geogràfica.
EL JACIMENT DE LA DOU: del Neolític antic al Bronze Final
L’estiu del 2005 es va localitzar el jaciment de la Dou en el marc de les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas. Fins el moment, s’han realitzat 11 campanyes d’intervencions arqueològiques programades (2006-2019), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009-2013) amb una superfície total excavada en extensió de 1.900 m² i una superfície intervinguda a partir de la prospecció geofísica de 25.600 m².
El jaciment de la Dou presenta una cronologia que va des del Neolític (4800-4300 cal. BC) fins al Bronze Final (1260-920 cal. BC). L’ocupació del Bronze Final es va identificar a partir de prospeccions geomagnètiques realitzades el 2009, que van permetre localitzar una anomalia de grans dimensions situada al bell mig del camp de conreu. A partir de l’excavació es va poder verificar que es tractava d’una macroestructura negativa arranjada aprofitant un antic paleocanal que fou utilitzat com a fossat durant l’ocupació del Bronze Final.
El fossat de La Dou representa una troballa única i excepcional a Catalunya. Es tracta d’un fossat de 5m d’amplada i uns 1,80m d’alçada, estructura que recolzaria un model de poblament fins ara no documentat en aquesta àrea geogràfica, basat en l’existència de recintes tancats en zones planeres.
La investigació acadèmica de la UAB
Les intervencions que s’estan realitzant en aquests moment (juliol de 2019) s’emmarquen en el Projecte de recerca en matèria d’Arqueologia (2018-2021):
– CLT009/18/00023: “Evolució del poblament i ús del territori al Prepirineu oriental durant la prehistòria recent (8.000‐900 cal ANE): anàlisi arqueoecològica de les dinàmiques de canvi social”
El projecte està coordinat des del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (Maria Saña) i finançat pel Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) i l’Ajuntament de Sant Esteve d’en Bas.
La direcció del projecte corre a càrrec de: Maria Saña Seguí (Departament de Prehistòria, UAB), Albert García Piquer (Departament de Prehistòria, UAB) i Vanessa Navarrete Belda (Departament de Prehistòria, UAB).
En els treballs de camp que s’estan realitzant aquest mes de juliol hi participen una quinzena de persones, la majoria estudiants d’Arqueologia de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Granada, Universitat de València i Universitat Autònoma de Madrid).
Aquest projecte és la continuació d’una sèrie de programes d’investigació arqueològica que han conduit a la realització, des de l’any 1987, d’un número important d’intervencions arqueològiques a la zona del Prepirineu i Pirineu català. Es tracta d’intervencions centrades, principalment, en l’estudi de la interacció entre els canvis mediambientals i la dinàmica històrica al llarg d’un interval temporal ampli de la Prehistòria (8000-900 cal ANE) a partir d’un treball interdisciplinari que integra la recerca en arqueologia, paleoecologia i geoarqueologia¡