Quan parlem de la Vall d’en Bas sempre parlem de paisatge. De muntanyes, de valls, de prats, de serres, de boscos… Els habitats de la Vall estem orgullosos d’aquests privilegis naturals que tenim, i així, estimant la terra, s’estima el país. Però la Vall d’en Bas també està molt orgullosa de la gran riquesa cultural que té en cadascun dels seus racons. I durant anys hem estat capaços de conservar un llegat cultural impressionant que es reflecteix en cadascuna de les nostres festes. La Comarca de la Garrotxa és la més rica de Catalunya en el què anomenem la Faràndula, amb gegants, nans, cavallets i un munt d’animals i animalons que representen pobles i barris. La Vall d’en Bas també compta amb Faràndula i danses tradicionals que ara volem compartir amb tots vosaltres.
BALL DEL BURRO SAVI DE SANT ESTEVE
La dansa té l’origen en la popular llegenda que ens diu que a uns veïns del poble se’ls acudí penjar un burro pel coll per tal que es mengés unes plantes de lletissons que hi havia al campanar del poble; la pobra bèstia quedà completament escanyada. D’aquí que s’anomeni lletissons els habitants de Sant Esteve d’en Bas. Va ser la Festa Major de l’any 1979 quan el Burro, conegut com el Burro Savi, sortia per primera vegada. Però no va ser fins a l’any següent que es crearia la dansa a partir de la idea de Josep Bassachs. La música és original d’aquest mateix autor i la instrumentalització per a cobla del mestre Pere Fontàs. Fins a l’any 1982 s’utilitzaria un bust de Burro d’una gran bellesa construït per Manel Traité. Però com que pesava molt, es va substituir per un altre en forma de cavallí que resultaria més pràctic per les característiques del ball. El ball del Burro Savi es balla durant la Festa Major de Sant Esteve d’en Bas, el tercer diumenge de setembre.
BALL DELS GEGANTS DE SANT ESTEVE
La parella de gegants de Sant Esteve d’en Bas té el seu origen l’any 1986. Van ser construïts per Josep Bassachs, i el cap i les mans són obra de l’escultor Modest Fluvià. Els Gegants, en “Gaiotàs” i la “Biela”, van ser apadrinats pels gegants de Manlleu i Sant Pere de Torelló. D’aquesta parella de gegants cal destacar-ne l’originalitat pel fet de ser articulats, així com pel seu to burlesc i simpàtic, reflectit tant en la música com en les evolucions dels mateixos gegants a la plaça. La música i la lletra són de Josep Basscahs i la instrumentalització per a cobla d’Agustí Pedrico.
El Ball dels Gegants, igual que el del Burro, forma part de la comparsa folklòrica de la Festa Major d’en Bas cada tercer diumenge de setembre.
BALL DE L’ESPARVER DE SANT QUINTÍ
Des de l’any 1991 el veïnat de Sant Quintí incorpora al seu aplec, que se celebra cada quart diumenge de setembre, el Ball de l’Esparver, conegut també amb el nom de La Batussa. A més de l’Esparver, completen el ball una comparsa formada per una lloca i quatre polls. El ball és una lluita aferrissada entre el primer i els altres, segons una antiga llegenda de la zona.
Tota la comparsa és obra de Modest Fluvià, a partir de la idea dels veïns de Sant Quintí. La música com les evolucions coreogràfiques, és de Josep Bassachs. La instrumentalització per a cobla és d’Agustí Pedrico.
BALL DE SANT ISIDRE DE SANT PRIVAT D’EN BAS
El ball de Sant Isidre és una representació que té origen en els antics cultes agraris dedicats a aquest Sant per la protecció i fructificació de les collites. Sant Isidre, com Sant Galderic, havia estat mot advocat per la pagesia i de fet, avui encara ho és.
L’origen del ball es remunta a mitjans del segle XIX i segons J. Gelis i Berga, s’hauria pogut introduir a la Garrotxa mitjançant un segador que l’hauria donat a conèixer provinent de Castella. Per altra part, sembla també possible que es tractés de la substitució d’una antiga cerimònia dedicada a Sant Galderic, el patró de la pagesia catalana.
La música del ball consta de dos motius; el d’una cançó tradicional –de compàs binari- dedicada al sant i l’altre –de compàs ternari- composta posteriorment per Frederic Bars. En el transcurs dels anys el ball s’havia acompanyat amb veu i fins i tot amb acordió. Actualment, es balla amb una instrumentació per a cobla de Joan Güell.
Es representa per la Festa Major de Sant Privat, la segona quinzena del mes d’agost.
BALL DE LA BRUIXA ESTRUGA MAIGARDA, LA BRUIXA DEL MALLOL
La Bruixa Estruga Maigarda, que va viure al Mallol el segle XV, es va convertir en gegant de la mà d’Àngel Rigall. Posteriorment en Josep Garcia va fer la composició musical perquè l’Estruga pogués ballar. Cada festa Major del Mallol, veiem la bruixa ballar, igual que per la Fira de Sant Nicolau.