El dia sis de desembre de l’any 1993, després de 86 anys sense celebrar-se, es va tornar a recuperar la Fira de Sant Nicolau a la Vila del Mallol.
La intenció de la recuperació de la Fira era clara: potenciar la realitat historicocultural, turístico-paisatgística i, lògicament, socioeconòmica de la Vall.
I mirant enrere creiem sincerament que s’ha aconseguit; des d’aquell sis de desembre de 1993 la Fira no ha parat de créixer en visitants i en participants.
L’èxit de la Fira es deu a molts factors, però bàsicament a l’entusiasme que hi ha posat tothom que any rere any hi ha treballat. I és que s’hi han involucrat tots els sectors de la vall: econòmics, socials, turístics, culturals… donant fe del dinamisme i empenta de la gent que viu a la Vall d’en Bas, generant negoci i estimulant als visitants amb gran varietat d’actes. Però tampoc ho podem negar, ans al contrari, ho hem de remarcar: l’entorn on se celebra és bàsic.
La Vila del Mallol deixa fascinat a tothom qui la visita. Si ens veniu a veure ho podreu comprovar. Només deixar el vostre vehicle als peus de la Vila us endinsareu en unes sensacions que difícilment podreu oblidar. Perquè entrareu en un present ple d’història. Tindreu l’oportunitat de pujar, si voleu a peu, pels carrers costoruts i empedrats del poble, admirar les cases a una banda i l’altra dels carrerons, i podreu començar a gaudir del munt de parades que us oferiran una gran varietat de productes; artesania, embotits, formatges, mel…. I quan sigueu dalt de tot del turó descobrireu oficis antics, pràcticament desapareguts, veureu bestiar, podreu tastar plats amb identitat pròpia tant de la Garrotxa com de la Vall d’en Bas, admirareu l’església dedicada a Sant Bartomeu i contemplareu un paisatge únic de bona part de la Vall que té com a protagonista en primer terme el Salt del Sallent.
I tot plegat acompanyat per les diferents activitats que celebrem durant tot el dia com ara caminades, actes per a la mainada, música, espectacles… o veure dansar la Bruixa Estruga. Una altra de les activitats remarcables durant la Fira és l’obertura al llarg del dia de la notaria del Mallol. Totes les gestions que hi feu seran totalment oficials. Només us haureu d’adreçar a la casa del Veguer per poder realitzar els tràmits.
I no us preocupeu, perquè per aquells no que pugueu o no vulgueu pujar a peu podreu fruir igualment de la nostra Fira, perquè el trenet de la Vall us portarà fins al capdamunt del poble. Però la Fira de Sant Nicolau no acaba el dia sis de desembre al Mallol. Tots els que ens visiteu tindreu l’oportunitat de traslladar-vos l’endemà, el set de desembre, a un altre dels llocs emblemàtics de la Vall: a Sant Privat d’en Bas, als Prats de Can Gronxa a la Cooperativa de la Vall, on podreu gaudir durant tot el dia d’un munt d’activitats relacionades amb la terra i la pagesia.
La història
Una mica més amunt mencionàvem que la Fira s’havia recuperat l’any 1993 després de 86 anys de no celebrar-se. Però la Fira de Sant Nicolau té història, molta història. La concessió de la Fira arrenca d’un privilegi donat pel Rei Pere III (IV d’Aragó) a la Vila.
El document està registrat a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó. El Mallol era la capital del vescomtat de Bas. En aquella època hi havia el castell i tota la burocràcia administrativa desenvolupava les seves actuacions en aquest lloc (jutge, veguer, notari…).
Els prohoms de les parròquies del vescomtat demanen al rei la concessió de la fira per a la capitalitat, pensant en un augment de la prosperitat de la Vall. I se’ls és concedida anualment per espai de vuit dies a partir de Sant Nicolau (6 de desembre). El període d’una setmana i escaig no és significativament llarg ateses les condicions de desplaçament de l’època i el caràcter de mercat.
En l’aspecte jurídic, aquelles immunitats i salvaguardes que es consignen en el privilegi, és a dir, de la protecció reial a favor dels mercaders, tant a l’anada com en tornar, i durant la permanència en el mercat, són les que el professor Font Riu anomena “pau de trànsit”, modalitat de la “pau de mercat” a tot l’occident europeu medieval. Fórmules possiblement derivades de les constitucions de “pau i treva”, i que continuaran repetint-se en aquesta mena de concessions al llarg dels anys, fins ben entrat el segle XVIII.
