Tot i que creat l’any 1968 per la unió de Sant Esteve d’en Bas, Joanetes, Sant Privat d’en Bas i la Pinya, la Vall d’en Bas és un municipi impregnat d’història, que ha aportat dates i fets significatius a la història de Catalunya, amb personatges tan rellevants com Francesc de Verntallat, passant pels vescomtes de Bas, fins al general Estartús entre altres.
Però explicar la història de la Vall d’en Bas és bastant complicat. De la Vall ja se’n té documentació a partir de l’any 904. Davant d’aquest fet, i sabent que la nostra història es remunta molt més enllà tal com ho demostren els jaciments arqueològics de la Dou, Rubió o l’Aubert, ens centrarem bàsicament a partir de l’edat mitjana i de la creació del Vescomtat de Bas. Tot i això, és interessant fer algunes aportacions inicials sobre els jaciments que s’han comentat una mica més amunt.
JACIMENT DE LA DOU
El Jaciment de la Dou, localitzat pels arqueòlegs de la Universitat de Girona, està datat del neolític; fa més de sis mil anys. De fet, es pot qualificar l’indret com un punt on ja hi havia els primers pagesos de la Vall d’en Bas. El jaciment ha servit als arqueòlegs per investigar el nivell de vida i treball que tenien els nostres avantpassats, els quals ja es dedicaven a la pagesia. Llars de foc, peces de ceràmica i diverses eines són algunes de les troballes descobertes en aquest poblat.
JACIMENT DE RUBIÓ
Les obres del túnel de Bracons van posar al descobert a la zona de Rubió un jaciment romà. Es tracta d’una àrea d’uns 1.800 metres quadrats on es van trobar un total de nou pous i quinze canalitzacions, amb diverses tipologies i funcionalitats. També es va poder documentar un dipòsit o lacus, un àmbit o habitació i una bassa. Cal assenyalar que el conjunt de materials arqueològics recuperats durant la campanya d’excavació en extensió són de diversa tipologia i gran varietat: ceràmiques de tipus comuna romana, reduïda, tardoantiga, africana de cuina, terra sigil·lada itàlica, terra sigil·lada sudgàl·lica, africanes clares tipus D; gran quantitat de metalls i també de fauna molt diversa. Cronològicament, el conjunt s’ubica dins els límits dels períodes altimperial i baiximperial romà, i les seves pervivències, període tardoromà, la qual cosa ens atorga un ampli espectre cronològic (segles I – VI dC). Per l’estudi global del conjunt d’estructures localitzades es proposa que la seva funcionalitat estigui relacionada amb l’activitat de drenatge i distribució d’aigua. Es tractaria, doncs, d’un equipament de serveis format per una xarxa de canalitzacions, col·lectors i estructures accessòries que transportarien aigües de pluja o d’escorrentia cap a un punt d’abocament encara no localitzat.
JACIMENT DE L’AUBERT
El jaciment de l’Aubert, situat en una raconada a tocar de l’ermita de Sant Simplici i no gaire lluny del riu, ha estat qualificat pels arqueòlegs que hi han treballat com un dels més importants de Catalunya, ja que respon a una època de la qual no es té pràcticament informació. De fet, aquest és el segon jaciment d’aquesta època que s’ha trobat al nostre país i l’únic que està “relativament ben conservat”. Està datat entre el segle VI i VII dC, després de la caiguda de l’Imperi Romà en el que s’anomena l’Alta Edat Mitjana. El jaciment de l’Aubert sembla tenir una forma rectangular, tot i que no es descarta que pugui ser molt més gran. S’hi han trobat les restes del que van ser diversos habitatges amb les seves corresponents estances. També s’hi ha trobat un forn i el que podien ser la resta “d’estables”, a banda de moltes peces de ceràmiques, braçalets, altres ornaments i eines per treballar el camp. De fet, els habitants de la zona de l’Aubert, els quals ja tenien una estructura social completament formada, eren pagesos, treballaven al camp i cuidaven bestiar. Encara eren “homes lliures”, a diferència dels seus descendents que al cap d’uns quants segles van haver de lluitar per tornar a recuperar aquesta llibertat participant en les guerres remences.
Arxiu Municipal
Memòria de la Vall d’en Bas
La relació amb l’Ajuntament de la Vall d’en Bas va començar l’any 2002 amb la signatura del conveni per a la intervenció arxivística a l’arxiu municipal. Les arxiveres van realitzar la diagnosi on s’exposava l’estat del local-arxiu, el seu mobiliari; la conservació de la documentació; el volum i el nivell de classificació d’aquesta.
En aquest informe també es va fer una proposta del pressupost i el calendari de desenvolupament de l’activitat. Després de realitzar la classificació s’ha vist que l’arxiu de la Vall d’en Bas consta de cinc fons municipals (Sant Privat d’en Bas, La Pinya, Joanetes, Sant Esteve d’en Bas i la Vall d’en Bas), la documentació del jutjat municipal de cada un dels nuclis de la Vall i quatre fons privats que són d’entitats de caràcter sindical (La Mútua Agrària, la Cambra Agrària, la Hermandad de Labradores i Ganaderos i d’Organització Sindical).
FONS MUNICIPALS
- Fons municipal de Sant Privat d’en Bas
Aquest fons municipal és de l’antic municipi de Sant Privat d’en Bas, que va passar a formar part de la Vall d’en Bas l’any 1968. És un arxiu tancat, actualment no existeix com a municipi. La documentació es va trobar apilada en capses, no tenia cap ordenació, era dispers i barrejat. La conservació és força bona malgrat les condicions en què es trobava. El volum total després de la seva classificació i inventarització és de 110 unitats d’instal·lació, és a dir, 15,71 metres lineals, separada per seccions i sèries documentals. La cronologia de la documentació va de 1872 a 1988. Topogràficament, es troba ubicada a la prestatgeria número 2,2 de l’arxiu municipal.
- Fons municipal de la Pinya
Aquest fons és de l’antic municipi de la Pinya, que va passar a formar part de la Vall d’en Bas l’any 1968. És un arxiu tancat, ja que no existeix com a municipi. La documentació es trobava encapsada però sense seguir cap criteri arxivístic. La conservació és força correcta. És un fons petit, el seu volum és de 88 unitats d’instal·lació, és a dir, 12,57 metres lineals. La cronologia de la documentació va de 1881 a 1969. Topogràficament, està situada a la prestatgeria 6 files 1-5 de l’arxiu municipal.
- Fons municipal de Joanetes
Aquest fons és de l’antic municipi de Joanetes, que va passar a formar part de la Vall d’en Bas l’any 1968. És un arxiu tancat, ja que no existeix com a municipi. La documentació es trobava barrejada entre la documentació del municipi de la Pinya i Sant Privat. La conservació és correcta.
És el fons més petit dels nuclis de la Vall, el seu volum és de 8 unitats d’instal·lació, és a dir 1,14 metres lineals. La cronologia de la documentació va de 1904 a 1969. Topogràficament, està situada a la prestatgeria 6 fila 6 de l’arxiu municipal.
- Fons municipal de Sant Esteve d’en Bas
Aquest fons és el del nucli de Sant Esteve d’en Bas abans de formar part de la Vall d’en Bas. Es tracta un fons irregular. La documentació econòmica està molt ben ordenada, en canvi, la d’administració general, per exemple, es troba molt barrejada. La conservació és correcta. És un fons extens i continuat. Té un volum de 124 unitats d’instal·lació, és a dir, 17,71 metres lineals. La cronologia de la documentació va de 1877 a 1969.
- Fons municipal de la Vall d’en Bas
Aquest fons és el que s’origina després de l’annexió de tots els nuclis de la Vall el 1968. És un fons obert i viu. La conservació és correcta. És un fons molt extens, amb un volum de 743 unitats d’instal·lació, és a dir, 106,14 metres lineals. La cronologia de la documentació va de 1969 a 2005.
FONS D’ENTITATS
A part d’aquests fons municipals, originats pel treball diari de l’ajuntament, trobem documentació de quatre institucions o entitats d’àmbit privat que són:
- La Mutualitat Agrària
Mútua laboral que van implantar un sistema d’assegurança social per branques de producció com a sistema complementari de protecció. Aquesta era exclusiva per la gent que treballava al camp. El volum d’aquesta documentació és de 30 unitats d’instal·lació, és a dir, 4,28 metres lineals. Cronològicament, va de 1958 a 1994. Topogràficament, està ubicada a la prestatgeria 5,2, de la fila 3 a la 6.
- La Cambra Agrària
Entitat que agrupava de forma voluntària a tots aquells treballadors del camp. Les Cambres Agràries, en el fons, eren veritables sindicats agrícoles, ja que tenien atribuïdes funcions de defensa i foment dels interessos dels camps. Tenien altres funcions que abans corresponien a l’Estat i als municipis com és la policia rural, l’obertura i conservació de camins rurals, conservació dels desaigües, etc. El volum de documentació és de 14 unitats d’instal·lació, és a dir, 2 metres lineals. La documentació està agrupada en diverses sèries documentals. Cronològicament, va de 1940 a 1999. Topogràficament, està ubicada a la prestatgeria 5,2, files 1,2 de l’arxiu municipal.
- La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos
Entitat representativa en l’àmbit rural durant els anys del franquisme. Sorgeix de la unificació total del sindicalisme. Estava representada en els municipis per Las Hermandades Locales de Labradores y Ganaderos. Va ser creada a través d’una ordre ministerial del 23 de març de 1944. S’assumeixen les funcions dels sindicats en l’àmbit social, econòmic, comunal i assessora-col·laboradora en relació amb els seus “afiliats”. El volum de documentació és de 41 unitats d’instal·lació, és a dir, 5,85 metres lineals. Cronològicament, va de 1937 a 1986. Topogràficament, està ubicada a la prestatgeria 5,2, files 1 a la 5.
- L’Organització Sindical
És una entitat sindical que protegia als treballadors. El volum de documentació és de 7 unitats d’instal·lació, és a dir, 1 metre lineal. Cronològicament, va de 1949 a 1975. Topogràficament, està ubicada a la prestatgeria 5,2 a la fila 6.
En resum, el volum total de l’arxiu municipal de la Vall d’en Bas, a desembre de 2005, és de 1.165 unitats d’instal·lació, que equival a 166,42 metres lineals.