En motiu del Dia Internacional de la Dona, des de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas volem homenatjar i recordar la poetessa Mercè Bayona i Codina. Nascuda a la casa pairal dels Carbonell, als Hostalets d’en Bas, el 3 de juliol del 1903, va començar a compondre les seves primeres poesies quan acabava de complir 17 anys i no va deixar d’escriure fins poc abans de morir, el 30 de setembre del 1972 a l’edat de 69 anys.
Mercè Bayona va viure als Hostalets d’en Bas fins que es va casar, als 22 anys, i se’n va anar a viure a la masia del seu home, La Pruenca de Cogolls. Abans havia anat a estudiar magisteri a Tarragona, però s’enyorava i després del primer any va decidir abandonar la carrera i tornar.
Era una dona pagesa, de conviccions religioses profundes, enamorada de la natura, de la vida quotidiana, de la seva gent i del seu propi entorn. I això és el que reflectia en les seves composicions. Al llarg de la seva vida va escriure més de 160 poemes de tot allò que l’envoltava: paisatge, objectes, esdeveniments i les petites coses de cada dia. La seva poesia estava fortament influenciada per Verdaguer i Maragall, però també per autors garrotxins com el Mossèn Joan Feixes, que era fill de la Vall d’en Bas, i la poetessa i música olotina Maria Concepció Carreras, que sembla ser que va ser qui la va iniciar en la poesia.
Mercè Bayona va publicar obra al setmanari olotí La Tradició Catalana i al llibre Les cinc branques. Al 1989, a iniciativa de la família, es va publicar un llibre recull amb la majoria de les seves obres (Poesia de Mercè Bayona amb pròleg i edició de Joana Campistrol i Triadú) i als anys 90 també es van impulsar uns premis de poesia, investigació i recerca juvenil sota el seu nom. Aquests s’entregaven en el marc de les Festes de la Santa Espina de Les Planes d’Hostoles i van néixer amb la voluntat de fomentar la creació literària en llengua catalana i l’estudi i coneixement de les valls d’Hostoles i d’en Bas.
Joana Campistrol i Triadú deia que a la Vall d’en Bas és on Mercè Bayona va aprendre a estimar la natura a través del seu paisatge i la seva gent i que el secret que dominava la poesia de Bayona, a vegades de forma manifesta, era l’enyorança i la nostàlgia per la vall.
Us deixem amb un dels seus poemes dedicats al seu poble natal, els Hostalets d’en Bas.
Hostalets d’en Bas. El meu poble és el millor, perquè és el meu!
Plana excelsa i riallera,
virginal ruscla de mel,
tu ets la joia falguera,
tu el tresor de primavera
que guarden els sants del cel.
En tos camps, fa bo de veure
la vianda com hi creix,
en marges don gust de seure,
i mirant-te es ‘riba a creure
que tu i el cel sou el mateix.
Com m’encisa passejar-me
quan els blats són alts i verds!,
com un nin de mi oblidar-me
i triomfalment sadollar-me
en l’oratge d’eix deserts.
És que talment apareixen
aquests camps de blat granat
a gegants que s’envesteixen
i amb sorda remor es queixen
els que a terra han rodolat.
La teva immensa riquesa
no es conté sols en el pla,
per aquests contorns estesa
lo teu mantell de comtessa
quin plaer dóna de mirar!
T’alces en ma fantasia
com reina xica i potent,
ets com un vas d’ambrosia,
un somni de poesia,
ets com el geni del vent.
És que Déu quan féu tal obra
-que sia bella!, exclamà-
amb sos dits els torrents obre,
els dóna abundor de sobra
per ses cascades formar.
Per fer-te potent regina,
per fer-te gran i fidel
t’ha dat cingles per cortina,
tova alfombra esmaragdina
i per guarda Sant Miquel.
Per amigues tens masies
que s’alcen als teus voltants,
són tes filles que el bon dies
et daran mentre tu sies
la glòria dels catalans.
Ets humil i ets serena
l’encant de la vall d’Olot,
que puja la teva esquena
dalt de Santa Magdalena,
per gaudir-te tant com pot.
En ta falda dorm el poble,
és poble xic, en veritat,
però la seva gent és noble
i els hòmens tenen força doble
que la gent de la ciutat.
Pobles com tu a Catalunya
convindria arreu trobar,
gent que de tu mai s’allunya,
sens vergonya l’eina empunya
tot el dia sens parar.
Per ‘xo em sento vanitosa
de dir que sóc un fill teu,
que ets la plana més formosa
més gentil, més candorosa
que hi ha prop del Pirineu.
Mercè Bayona i Codina (1903-1972)