Aquest cap de setmana passat, van tenir lloc a Can Trona les segones jornades organitzades per la Càtedra de Renovació Pedagògica on hi col·laboren de manera conjunta l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i la Universitat de Girona. La temàtica en aquesta ocasió posava el focus en la tecnologia digital i en la necessitat de fer una mirada crítica per afrontar-ho des del món educatiu.
Les jornades es van poder seguir presencialment, on es va crear un clima molt participatiu, proper i agradable en els debats i les activitats proposades, i també per streaming. L’edició passada va estar marcada pel context de la pandèmia i es va pensar en fer les emissions en directe que han continuat aquest any.
La xerrada d’obertura va donar un marc general entorn l’educació i la tecnologia. Es van posar sobre la taula llums i ombres de la digitalització dels processos d’ensenyament-aprenentatge, posant l’èmfasi en com desenvolupar una competència digital crítica i que tingui en compte tots els àmbits i aspectes que implica, no només l’habilitat per fer anar els dispositius digitals. Mercè Gisbert, del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, va fer obrir els ulls sobre la quantitat de feina que cal fer tant en la formació de mestres com d’alumnes.
A la primera xerrada de dissabte es va abordar la qüestió des de la perspectiva psicològica i psiquiàtrica. En una xerrada molt divulgativa es van donar dades sobre l’ús dels dispositius. La doctora Pàmias va advertir que encara no es poden diagnosticar les addiccions a les pantalles però que s’estàn elaborant els protocols de diagnòstic perquè s’està veient el fort impacte que està tenint l’ús d’aquests dispositius en el desenvolupament d’infants i joves, i més després de la pandèmia. Va mostrar un estudi comparatiu entre els dibuixos de nens de 5 anys que miren més de tres hores la televisió i els que la miren menys d’una hora. El resultat era molt il·lustratiu del que implica l’ús i abús de les pantalles: el món és molt més ric que el que es veu a través d’un dispositiu electrònic. D’altra banda, també ens va alertar del risc que suposa apartar els nens de l’ús de xarxes socials en segons quines edats. Cal acompanyar l’ús de xarxes socials i dispositius, cal que pares, mares i mestres coneguin què utilitzen els infants i joves, cal prioritzar activitats, establir límits i normes, perquè això és educar.
Com ja va passar a les jornades de l’any passat, la càtedra va combinar les ponències més teòriques i acadèmiques amb l’exposició de pràctiques als centres. L’Eulàlia Canet va parlar de l’experiència a primària preguntant-nos sobre si per fer una truita cal una tauleta, i la Berta Riera i en Joan Carles Tinoco van exposar de forma brillant com entenen el paper de la tecnologia digital al centre, una estratègia per assolir objectius tangibles i creacions úniques que estructuren un procés d’aprenentatge amb sentit a l’Institut Bitàcola.
Després de dinar vam tenir el plaer de conèixer quatre interessants experiències tecnològiques dutes a terme per part de mestres i professors del territori que ens van fer veure el ventall de possibilitats que té la tecnologia digital en el camp educatiu, i ho van fer amb la participació fonamental d’alguns dels alumnes que les havien realitzat. Dissabte a la tarda es va abordar la crítica a la infiltració al món educatiu de Google. Des d’una mirada política i pedagògica, Cecilia Bayo, de la xarxa Xnet per la democratització de les eines digitals, va posar el focus en les intencions i estratègies de les grans companyies tecnològiques en una xerrada plena de contingut i crítica, reivindicant la necessitat de construir alternatives democràtiques a la tecnologia falsament neutra que ofereixen les grans corporacions, una alternativa que es basi en el programari lliure, comú i que no estigui basada en interessos econòmics i comercials.
Però no tot van ser xerrades i presentació d’experiències sinó que també hi va haver temps per escoltar el magnífic concert de les Fructus Temporis, amb un repertori variat i amb una energia desbordant, que van donar encara més color i alegria a unes jornades plenes de reflexió col·lectiva i pensament transformador.
