El molí de Can Pinyana recull l’aigua del torrent del Clot de la Teuleria, una mica més amunt del molí, i a través d’una canalització la porta fins a la bassa. La bassa té forma trapezoïdal (24 m per 8 m) i orientada de sud-oest a nord-est, i també disposa de dos sobreeixidors. El cup de la bassa és pla, d’uns 5 metres d’alçada i fet amb carreus de pedra recoberts per una mena de morter.
L’edifici del molí està format per un sol edifici de tres pisos amb teulada de doble vessant. La sala de moles estaria a la banda est de la casa i al pis inferior. Segons uns plànols de Joan Boada del 1985, a la planta baixa hi hauria les corts a més de la sala de moles; al primer pis, el menjador, la cuina, un forn i una habitació, i al pis superior hi hauria més habitacions. A més, a l’exterior, adossades a la banda nord-oest de l’edifici, hi ha la cort i la cabanya. L’aigua, un cop s’utilitza per moure el rodet que es troba en un carcabà d’arc de mig punt, finalment es retorna al torrent del Clot de la Teuleria mitjançant un canal de desguàs de coberta plana.
Cal destacar que a l’era del mas veí dels Aulets es conserva una mola sotana en una mena de menjador a l’aire lliure, que podria provenir del molí de Can Pinyana o algun altre molí pròxim. Joan Boada, el 1985, feu un dibuix de la llinda del molí de Can Pinyana on es podia llegir la següent llegenda —en lletres minúscules—: «1812 me fecit / caumeroada» (segurament, la lectura correcta seria «Jaume Boada»). Conseqüentment, la llinda indicaria que el 1812 Jaume Boada construí el molí i, per tant, el molí de Can Pinyana fou construït al segle XIX, com bona part dels molins de la Vall d’en Bas.
Al treball de Marta Vila sobre els molins fariners a Hostalets d’en Bas s’esmenta que els darrers moliners foren en Josep Bassaganyes i la seva dona, la Carme Muntada. Posteriorment, les peces del molí es vengueren, deixant la bassa com a únic element identificador.
El molí de Can Pinyana, tot i conservar la bassa i l’estructura arquitectònica de molí, ha perdut els elements propis d’un molí fariner, com les moles, el carcabà, el rodet… Per tant, podem parlar d’un estat de conservació deficient.
