El molí de l’Aubert rep l’aigua a través d’un canal (que s’inicia sota la depuradora, al riu Gurn) que la portaria després que s’utilitzés al molí de Massegur, al molí Vell i al molí del Tartús. L’aigua arriba a la bassa, situada al nord-oest de l’edifici (antigament era molt més allargada i de forma el·líptica, amb una llargada d’uns centenars de metres). La bassa, que estava feta amb talús de terra i la part pròxima al molí estava feta amb pedra, recentment es va reduir per ampliar l’àrea de camp i ara és rectangular i cimentada.
Hi ha un canal que transcorre per sota l’edifici fins al cup, que també es troba a sota. El cup és pla i, com la bassa, també està reformat. L’edifici té dos pisos, a part del nivell del carcabà, i cal destacar que l’edifici tenia dos cossos: una part que era molí i una part que era habitatge. Aquestes parts, fins al darrer quart del segle XX, havien estat jurídicament diferenciades, encara que formessin un mateix edifici. De la mateixa manera, les dues parts de la casa no es comunicaven per l’interior sinó que s’hi havia d’anar per fora.
A l’interior de l’edifici hi trobem la sala de moles, ben conservada, on encara es pot observar el parell de moles d’uns 1,35 metres de diàmetre i també la tremuja, el riscle, la farinera o l’engegador. A sota la sala de moles hi trobem el carcabà, on podem observar-hi el rodet, avui dia totalment de ferro (recentment s’han canviat les pales de fusta per unes de metàl·liques). A més, al carcabà també s’hi observa el canal i el pany de ferro que permeten el pas de l’aigua des de la bassa al carcabà. També s’hi poden veure l’alçaprem i la barra llevadora, que permet alçar o baixar la mola superior. El carcabà, al qual s’hi accedeix per unes escales de pedra, presenta dos tipus de coberta: la primera, la més externa i moderna, està formada per una sèrie de bigues corresponents a una ampliació de la casa, i, la segona, la més interna, antiga i l’original, està formada per una volta de canó molt baixa, fins que s’eixampla lleugerament a l’espai on hi ha el rodet. L’aigua en surt a través d’un canal de desguàs que la retorna a la riera del Gurn.
Cal destacar la presència d’un segon carcabà a mig fer que indicaria l’intent d’afegir un segon parell de moles, però que finalment no es completà.
La casa és bastant antiga, de manera que la primera notícia del molí és de 1402, quan trobem que al molí de Sexà hi ha el paleta Antoni Carrera. El 1418 trobem que Pere de Bosch habitava al molí, no se sap si en aquella època hi havia dos estatgers (si aquest fos el cas, segurament també hi residiria Antoni Carrera)
A la dècada dels anys cinquanta del segle XV, hi trobem ja els Albert, en Bartomeu i en Gabriel Albert, que seran els que faran que a la casa i el molí de Sexà prenguin el nom de mas i molí Albert.
En un document de venda del 1641 es pot saber que un cop establert el moli de Sexà, s’establí l’actual mas Albert, de manera que a inicis del segle XVII ja estava construït, i el molí de Sexà passà a dir-se molí de l’Albert i va quedar dintre les possessions de dit mas.
El 1655, el pagès Pere Albert arrenda el seu mas Albert als pagesos Andreu i Joan Bassols, pare i fill, de Joanetes, i a l’arrendament s’especifica que els arrendataris haurien de cuidar degudament el molí. Una de les clàusules, precisament, estreny els vincles entre el mas i els edificis i espais annexos.
El molí ja apareix a El Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España, volum II (dedicat a la província de Girona), editat a Madrid el 1864. Segons ens van explicar, el molí molia blat, blat de moro i ordi, fins que als anys 40 es v a tancar forçosament
La cabanya es troba en bon estat, així com també les maquinàries per moldre el blat. El molí i la bassa es conserven en la seva totalitat i el molí encara podria funcionar.
