El molí de Valentí té un canal que condueix l’aigua des de la riera del Gurn, tot i que no sabem si alguna presa desviava l’aigua del riu. Al mig d’aquest canal hi ha una comporta per tal de reduir el cabal del canal en cas que sigui necessari, retornant l’aigua al riu abans que arribi al molí. Per altra banda, no es conserven ni la bassa ni el cup, que segurament foren amortitzats o modificats en intervencions posteriors.
L’edifici del molí està format per tres nivells: el nivell superior és un espai per guardar palla, gra, eines i potser bestiar; el nivell entremig és l’àrea productiva del molí, amb les moles —i també tenia una funció d’estable—, i, finalment, al nivell inferior hi trobem el carcabà. Al nivell entremig, que és on trobem les sales de moles, s’hi poden observar dos parells de moles, un més ben conservat que l’altre, i també s’hi poden veure una turbina elèctrica i moles de petites dimensions d’un possible molí elèctric. És difícil precisar si tots aquests elements productius funcionaven de forma simultània o no. A més, cal destacar que encara podem observar algunes eines de picapedrer, entre les quals hi ha escodes i tallants, i també
alguna eina de moliner.
Al nivell inferior hi ha el carcabà, de volta de mig punt i d’uns dos metres d’alçària i un metre i mig d’amplada. Un fet curiós és que hi ha com un doble carcabà, ja que es veuen dues obertures. En una obertura es pot observar l’obridor, l’arbre (les pales no hi són) i el canal de desguàs (que seria de secció
rectangular), i l’altra obertura costa de precisar per a què servia, ja que nosabem si tenia un altre rodet o potser era per on s’evacuava l’aigua de la turbina elèctrica. Sorprèn el fet que només s’hi observen les restes d’un rodet que faria moure només un dels parells de moles. Finalment, l’aigua es retorna a la riera del Gurn de forma directa.
SÍNTESI HISTÒRICA
El molí d’en Valentí, el 1615, el trobem arrendat, primer, al moliner ceretà Tomàs Maranges durant un any, i segon, subarrendat al treballador de Sant Privat d’en Bas Pere Canal, durant tres anys i per un preu de 17 lliures. En aquest subarrendament s’estipula que «totas las obras que vos hi fareu —l’arrendador Pere Canal— de tres reals en amunt jo las pague y las de tres reals en avall vos la harau pagar»
Més tard, el 1628, trobem que Antoni Valentí, fill de Pere Joan Valentí i de Joana, i senyor útil del mas Valentí, es declara bracer i moliner —dues feines que coexisteixen— en el moment de signar els capítols matrimonials amb Maria Àngela Esperó. I el 1637 trobem que el molí és arrendat al pagès Joan
Corominola, i s’amplia el pacte sobre el màxim de diners a invertir en cas que s’hagin de fer tasques de manteniment.
El molí ja apareix a El Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España, volum II (dedicat a la província de Girona), editat a Madrid el 1864. Segons alguns testimonis, a la primera meitat del segle XX s’hauria utilitzat el molí i la seva turbina per produir electricitat. De fet, sembla que és la que va subministrar la primera potència per a l’enllumenat públic del petit nucli de Sant Privat.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
L’estructura del molí està bastant degradada. Malgrat tot, es poden observar la sala de moles i el carcabà. L’edifici s’està deteriorant i està en estat ruïnós. La bassa està desapareguda o ha estat transformada en una sèrie d’instal·lacions per a la cria i reproducció de truites de riu i es troba en un nivell superior al
molí, al nord-est de l’edifici del molí.