El molí dels Ferrers recull l’aigua de la riera de Joanetes, a través d’una presa a l’alçada de Can Moreu que desvia l’aigua per un canal excavat a terra i que transcorre paral·lel al riu mentre va acumulant desnivell. Aquesta presa fa uns 10 m de llargada. L’aigua arriba a la bassa, que fa uns 14,5 m de llargada per uns 9 m d’amplada, i acaba en un cup pla de 5 metres d’alt i que es troba en molt bon estat, cosa que permet fer-se una idea molt precisa de com era la bassa original.
L’edifici consta de dos nivells: la part superior —que s’ha habilitat com a apartament i, de fet, correspon a l’àrea d’habitatge del molí— i la part inferior, on hi ha la sala de moles. La sala de moles està ben conservada i hi trobem els diferents elements característics: les dues moles (d’uns 1,2 metres de diàmetre), la tremuja, el riscle, la farinera, l’alçador que acciona l’alçaprem i la barra llevadora, i l’obridor, que regular el pas de l’aigua de la bassa al carcabà, juntament amb altres eines i elements del molí.
A sota de la sala de moles hi ha el carcabà, amb una cobertura de volta de canó i en forma de T, ja que el punt on hi ha el rodet és més ample que el canal de desguàs. Dins del carcabà hi trobem un arbre circular i un rodet metàl·lic, però les pales (o àleps) del rodet són de fusta (de fet, foren canviades fa uns anys i encara es poden observar les pales antigues al costat). També es pot observar el canal que transmet l’aigua de la bassa al carcabà i el seu pany de ferro. Finalment, l’aigua és retornada a la riera de Joanetes.
SÍNTESI HISTÒRICA
El 1360, Pere Galceran de Cartellà, juntament amb el seu pare Guillem, venen els Molins d’Esquena i dels Ferrers a Berenguer de Boïgues, rector i notari d’en Bas. El 1399, el dels Ferrers és propietat del nebot de Berenguer, qui, juntament amb la seva esposa, l’acaba venent per 45 lliures a Francesc Vila. No és fins al 1604 que hi ha nova informació, en aquest cas de la venda de part del rec del molí i del dret a proveir-se d’aigua per part del senyor útil Joan Ferrés a Joan Pla, per 5 lliures. Precisament, hi ha una referència d’aquest mateix any que diu que el molí feia la funció de tornall, utilitzat per esmolar ganivets. També s’hi pot associar la tasca de ferrer. Aquesta idea es veu reforçada pel fet que Joan Pla era ferrer del puig de la vila de Sant Esteve d’en Bas. També se sap que entre el 1610 i el 1611 Mateu Gurt Ferrés, mestre de
molins i pagès de Joanetes, viu al molí amb la seva esposa.
A la dècada del 1930 comencen a aparèixer petits molins elèctrics domèstics i sabem que n’hi havia un al molí dels Ferrers.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
L’estructura està en bon estat i l’edifici es conserva gràcies a diverses reformes. També es conserven les eines del molí. La bassa està també ben conservada perquè ha estat reformada i cimentada.