El molí del Perer recull l’aigua de la riera de Pibernat i s’associa al molí de la Clapera —situat més avall—, de can Perxanes i d’Espasens —situats més amunt.
La bassa, de forma triangular, es troba al costat nord-oest del molí. La paret del sud, que es recolza a la casa, és recta i llisa, i acaba amb la forma cilíndrica de la tina o cup, mentre que la paret del nord es va corbant a mesura que s’acosta a la tina, col·locada en un extrem de la bassa. L’edifici del molí té una planta rectangular, tot i que es poden observar diferents fases constructives. Segurament, en un inici el molí no tenia espai d’habitatge i posteriorment se li afegí, com indica el fet que per entrar a la sala de moles s’hagi d’entrar per la porta principal del molí.
La sala de moles és un espai petit, quadrat i sense llum natural. En origen havia de tenir llum, però les ampliacions als costats sud i est, li han restat. L’interior es conserva en molt bon estat i tots els seus aparells també (la tremuja i el riscle —amb tots els seus elements complets— es recolzen sobre una bancada, a la qual s’hi puja per tres esglaons). Al seu davant, a peu pla, hi trobem la farinera. A les parets hi ha col·locats una sèrie d’instruments destinats a la feina de la molta, al moliner, al picapedrer i a altres tasques agrícoles: diferents sedassos i garbells —per passar la farina—, diferents martells i buixardes —per repicar les moles—, cabassos, cistells, botes, serres, etc.
Al carcabà hi trobem el rodet metàl·lic i l’arbre que el subjecta, el qual està fet de fusta. A més, trobem el pany o obridor, i la paleta del pany, connectats al pis superior amb la sala de moles. També trobem l’alçaprem que, a través de la barra llevadora, es connecta amb la sala de moles, permetent aixecar la mola superior mitjançant l’alçador. L’aigua surt per un llarg túnel de desguàs que creua subterràniament tota la part de la casa en sentit oest-est, seguint el pendent de la muntanya. Té una estructura aproximada d’un metre d’amplada per un metre i mig d’alçària. Està fet amb pedra i cobert amb volta de canó. La majoria de les pedres estan cobertes per una fina capa de calç.
El molí del Perer, tot i no disposar de referències documentals, segurament es va construir al segle XVIII, un moment d’una important construcció de molins a la Vall. El molí neix vinculat al mas que duu el mateix nom i progressivament degué anar guanyant importància, tal com indiquen les successives reformes que es poden observar. Segurament, el molí comença essent només l’estructura d’un molí per moldre i posteriorment se li van afegint elements per poder ser un molí habitat. Una mostra d’aquest creixement és que la sala de moles no té llum ni ventilació naturals. L’activitat del molí del Perer hauria tingut, si més no al segle XX, una finalitat d’alimentar la família, tot i que també es molien els sacs d’altres persones deforma gratuïta o a canvi d’una part de la molta.
L’aiguat de 1940, que colpejà a tots els punts de la vall amb més o menys força, també afecta el molí del Perer que, tot i alguns desperfectes, aguanta dret. A partir de llavors i com bona part dels molins, entra en un cert abandonament i crisi fins que, a finals de segle XX, Rafael Vila decidí restaurar el molí i mantenir-lo en condicions perquè encara avui funcioni, encara manté el seu fill Miquel. Segons fonts orals, més avall del molí hi hauria hagut un segon molí del qual no en tenim cap referència documental. L’únic element que indicaria la seva existència és una mola conservada a l’entrada del Mas Perer. Aquest molí agafava l’aigua del riu sense tenir cap bassa i només hi hauria una petita barraca per protegir l’estructura del molí. Segurament, aquest seria un petit molí que serviria de forma complementària a l’activitat del molí del Perer.
El molí del Perer és el millor testimoni de recuperació, rehabilitació i adaptació d’un molí per a l’ús actual. El procés de la molta del blat i el funcionament del molí fariner hidràulic tradicional només es poden seguir de forma clara, avui dia, al molí del Perer, l’únic que ha estat en funcionament de forma continuada. El seu excel·lent estat de conservació, la seva activitat perllongada i continuada fins avui, el manteniment i l’actualització permanent de la maquinària, la pervivència de l’ofici de moliner i la transmissió dels seus coneixements —el que els contractes notarials anomenen «ús i costum de bon moliner»— fan d’aquest molí una rara avis. Avui el molí funciona gràcies a l’interès de l’últim moliner i hereu del mas i molí, el jove pagès Miquel Vila, qui ha esmerçat esforços i dedicació per a la seva conservació i millora.
