El molí Nou recull l’aigua que baixa de la riera del Clot de la Teuleria que, a través d’una canalització, arriba a la bassa de forma trapezoïdal (25 m de llargada per uns 7 m d’amplada). La bassa es troba orientada de sud a nord i és bastant profunda, ja que en algun punt arriba a superar els 6 metres de profunditat. El cup de la bassa (d‘aproximadament 6 m de profunditat) és pla, adossat a la part posterior de l’edifici i fet amb carreus de pedra recoberts per morter.
L’edifici del molí és de planta rectangular i de tres pisos d’alçada, adossat en un marge per així aprofitar el desnivell que es crea. La sala de moles es troba desapareguda ja que l’edifici s’ha reconvertit en habitatge, íntegrament. Tampoc es conserva el rodet. Això no obstant, a la part inferior nord-oest de l’edifici, es pot observar part del carcabà amb coberta d’arc de mig punt seguit d’una canalització que retornaria l’aigua de nou cap a la riera.
Del molí Nou no en tenim gaires referències documentals, però segurament s’hauria construït al segle XVIII. Juntament amb el molí Vell constituirien els molins d’en Carbonell.
Com s’indica al treball de Marta Vila, sobre els molins hidràulics dels Hostalets d’en Bas, al molí Nou es poden veure dues llindes amb els anys 1806 i 1816, cosa que indicaria que el molí fou construït per parts.
El molí ja surt documentat a El Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España, volum II (dedicat a la província de Girona), editat a Madrid el 1864, que inclou un total de tretze molins fariners a la zona de la vall d’en Bas. L’aiguat de 1940, que afecta de forma considerable la zona del Racó del Grau, s’endugué la cabanya del molí Nou.
L’estructura del molí no està gaire ben conservada ja que, tot i que es pot veure la bassa, la sala de moles està totalment desapareguda; per tant, el molí no pot funcionar. Per altra banda, el fet que avui dia sigui un habitatge ha permès que l’edifici estigui en bon estat.
