El molí Vell de Sant Privat es coneix també, actualment, com a Can Perruc. Tot i així i tal com ens ha informat detalladament el seu propietari, Pere Mas Guinart, en l’escriptura de la compra, de 1984, hi figurava que el nom de la casa era Molí Vell. Fins i tot, en l’escriptura del propietari anterior, de 1967,
també hi figurava com a Molí Vell.
Les obres de reforma que es dugueren a terme a l’edifici entre 1986 i 1987 per part de Pere Mas Guinart, i entre 2015 i 2017 per part de Roger Mas Bataller (fill d’en Pere), evidenciaren que l’edifici es tractava d’un antic molí. En les obres pogueren identificar la part inferior del cup circular, d’uns 2 metres de diàmetre, fet amb pedres rectangulars. A la part inferior del cup s’hi identificà el conducte de pedra que dirigia l’aigua del cup cap al carcabà.
També s’hauria conservat el carcabà i el canal de desguàs. A més, al davant de l’actual casa hi ha una font amb una mola de molí que es trobà durant les obres de 1986-1987 a la planta baixa —destinada a estable per al bestiar—, formant part d’una paret. El molí hauria utilitzat l’aigua del canal que abastava el
molí de Tartús, el de Massegur i el de l’Aubert; un cas insòlit d’aprofitament d’infraestructures hidràuliques a la Vall. A més, pel que sembla, el Molí Vell compartia la bassa amb el Molí del Tartús, un altre cas molt poc freqüent d’utilitat comunitària.
A l’obra de Mossèn Pagès, Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la Baixa Edat Mitjana (volum II), es transcriu un document de 1394 (p. 331) on es parla d’un molí al costat de la casa de Tartús i, per la descripció de la seva localització, correspondria a l’edifici del molí Vell. Per tant, el molí Vell existiria ja el 1394 i en algun moment, difícil de determinar, s’hauria deixat d’utilitzar en benefici de l’actual molí del Tartús, adjacent a l’edifici de la casa del Tartús.
Es fa difícil precisar si el molí del Tartús i el molí Vell haurien funcionat simultàniament en algun moment. Probablement, el fet que gent gran de Sant Privat d’en Bas identifiqui la casa del Molí Vell com a Can Perruc pot fer intuir que al segle XIX la casa no servia de molí, ja que en la memòria col·lectiva ha perdurat com una casa sense funció de molí (encara que a nivell d’escriptura es mantingués el nom).
Tot i que durant les obres es pogueren identificar elements característics d’un molí —com el carcabà, el cup o el canal de desguàs— l’edifici, com a molí, ja feia temps que havia deixat de funcionar. Amb tot, la preocupació dels seus actuals propietaris ha permès recuperar elements del patrimoni ben conservats, com ara una mola, recuperada de la llera del Gurn, al costat mateix del mas.
