Quan parlem de la Vall d’en Bas sempre parlem de paisatge. De muntanyes, de valls, de prats, de serres, de boscos… Els habitants de la Vall estem orgullosos d’aquests privilegis naturals que tenim, i així, estimant la terra, s’estima el país. Però la Vall d’en Bas també està molt orgullosa de la gran riquesa cultural que té en cadascun dels seus racons. I durant anys hem estat capaços de conservar un llegat cultural impressionant que es reflecteix en cadascuna de les nostres festes. La Comarca de la Garrotxa és la més rica de Catalunya en el què anomenem la Faràndula, amb gegants, nans, cavallets i un munt d’animals i animalons que representen pobles i barris. La Vall d’en Bas també compta amb Faràndula i danses tradicionals que ara volem compartir amb tots vosaltres.
-
Balls
BALL DEL BURRO SAVI DE SANT ESTEVE
La dansa té l’origen en la popular llegenda que ens diu que a uns veïns del poble se’ls acudí penjar un burro pel coll per tal que es mengés unes plantes de lletissons que hi havia al campanar del poble; la pobra bèstia quedà completament escanyada. D’aquí que s’anomeni lletissons els habitants de Sant Esteve d’en Bas. Va ser la Festa Major de l’any 1979 quan el Burro, conegut com el Burro Savi, sortia per primera vegada. Però no va ser fins a l’any següent que es crearia la dansa a partir de la idea de Josep Bassachs. La música és original d’aquest mateix autor i la instrumentalització per a cobla del mestre Pere Fontàs. Fins a l’any 1982 s’utilitzaria un bust de Burro d’una gran bellesa construït per Manel Traité. Però com que pesava molt, es va substituir per un altre en forma de cavallí que resultaria més pràctic per les característiques del ball. El ball del Burro Savi es balla durant la Festa Major de Sant Esteve d’en Bas, el tercer diumenge de setembre.
______________________________________________________________________________________
BALL DELS GEGANTS DE SANT ESTEVE
La parella de gegants de Sant Esteve d’en Bas té el seu origen l’any 1986. Van ser construïts per Josep Bassachs, i el cap i les mans són obra de l’escultor Modest Fluvià. Els Gegants, en “Gaiotàs” i la “Biela”, van ser apadrinats pels gegants de Manlleu i Sant Pere de Torelló. D’aquesta parella de gegants cal destacar-ne l’originalitat pel fet de ser articulats, així com pel seu to burlesc i simpàtic, reflectit tant en la música com en les evolucions dels mateixos gegants a la plaça. La música i la lletra són de Josep Basscahs i la instrumentalització per a cobla d’Agustí Pedrico.
El Ball dels Gegants, igual que el del Burro, forma part de la comparsa folklòrica de la Festa Major d’en Bas cada tercer diumenge de setembre.
______________________________________________________________________________________
BALL DE L’ESPARVER DE SANT QUINTÍ
Des de l’any 1991 el veïnat de Sant Quintí incorpora al seu aplec, que se celebra cada quart diumenge de setembre, el Ball de l’Esparver, conegut també amb el nom de La Batussa. A més de l’Esparver, completen el ball una comparsa formada per una lloca i quatre polls. El ball és una lluita aferrissada entre el primer i els altres, segons una antiga llegenda de la zona.
Tota la comparsa és obra de Modest Fluvià, a partir de la idea dels veïns de Sant Quintí. La música com les evolucions coreogràfiques, és de Josep Bassachs. La instrumentalització per a cobla és d’Agustí Pedrico.______________________________________________________________________________________
BALL DE SANT ISIDRE DE SANT PRIVAT D’EN BAS
El ball de Sant Isidre és una representació que té origen en els antics cultes agraris dedicats a aquest Sant per la protecció i fructificació de les collites. Sant Isidre, com Sant Galderic, havia estat mot advocat per la pagesia i de fet, avui encara ho és.
L’origen del ball es remunta a mitjans del segle XIX i segons J. Gelis i Berga, s’hauria pogut introduir a la Garrotxa mitjançant un segador que l’hauria donat a conèixer provinent de Castella. Per altra part, sembla també possible que es tractés de la substitució d’una antiga cerimònia dedicada a Sant Galderic, el patró de la pagesia catalana.
La música del ball consta de dos motius; el d’una cançó tradicional –de compàs binari- dedicada al sant i l’altre –de compàs ternari- composta posteriorment per Frederic Bars. En el transcurs dels anys el ball s’havia acompanyat amb veu i fins i tot amb acordió. Actualment, es balla amb una instrumentació per a cobla de Joan Güell.Es representa per la Festa Major de Sant Privat, la segona quinzena del mes d’agost.
______________________________________________________________________________________
BALL DE LA BRUIXA ESTRUGA MAIGARDA, LA BRUIXA DEL MALLOL
La Bruixa Estruga Maigarda, que va viure al Mallol el segle XV, es va convertir en gegant de la mà d’Àngel Rigall. Posteriorment en Josep Garcia va fer la composició musical perquè l’Estruga pogu -
Dia de la dalla i la fira de la terra
Bona part del territori de la Vall d’en Bas el formen camps de conreu. Des de sempre, l’agricultura ha estat la base i un dels motors de l’economia del municipi. Els temps han canviat, i les formes de treballar la terra també. Ara el pagès té moltes més comoditats que abans i és pràcticament impossible veure algú fent la sega manualment.La Vall d’en Bas, però, amb les terres més fèrtils de Catalunya, la zona on es van aixecar els pagesos que treballaven la terra a l’edat mitjana, no vol oblidar el sistema tradicional de treballar al camp. És per aquest motiu que els Hostalets d’en Bas acull any rere any el dia de la Dalla amb l’objectiu d’homenatjar aquells avantpassats nostres, en molts casos no tan llunyans, que treballaven la terra de forma manual.
El que en un principi era una trobada d’uns quants dalladors s’ha convertit amb el pas del temps en un punt de referència al calendari –l’activitat se celebra a finals de maig, principis de juny- on participen en un concurs-espectacle més de cinquanta dalladors vinguts de molts racons de les comarques gironines, però també de la resta de Catalunya i fins i tot d’Euskadi, Occitània i altres indrets de l’Estat Espanyol.
-
Fira de Sant Nicolau
El dia sis de desembre de l’any 1993, després de 86 anys sense celebrar-se, es va tornar a recuperar la Fira de Sant Nicolau a la Vila del Mallol.
La intenció de la recuperació de la Fira era clara: potenciar la realitat historicocultural, turístico-paisatgística i, lògicament, socioeconòmica de la Vall.
I mirant enrere creiem sincerament que s’ha aconseguit; des d’aquell sis de desembre de 1993 la Fira no ha parat de créixer en visitants i en participants.
L’èxit de la Fira es deu a molts factors, però bàsicament a l’entusiasme que hi ha posat tothom que any rere any hi ha treballat. I és que s’hi han involucrat tots els sectors de la vall: econòmics, socials, turístics, culturals… donant fe del dinamisme i empenta de la gent que viu a la Vall d’en Bas, generant negoci i estimulant als visitants amb gran varietat d’actes. Però tampoc ho podem negar, ans al contrari, ho hem de remarcar: l’entorn on se celebra és bàsic.
La Vila del Mallol deixa fascinat a tothom qui la visita. Si ens veniu a veure ho podreu comprovar. Només deixar el vostre vehicle als peus de la Vila us endinsareu en unes sensacions que difícilment podreu oblidar. Perquè entrareu en un present ple d’història. Tindreu l’oportunitat de pujar, si voleu a peu, pels carrers costoruts i empedrats del poble, admirar les cases a una banda i l’altra dels carrerons, i podreu començar a gaudir del munt de parades que us oferiran una gran varietat de productes; artesania, embotits, formatges, mel…. I quan sigueu dalt de tot del turó descobrireu oficis antics, pràcticament desapareguts, veureu bestiar, podreu tastar plats amb identitat pròpia tant de la Garrotxa com de la Vall d’en Bas, admirareu l’església dedicada a Sant Bartomeu i contemplareu un paisatge únic de bona part de la Vall que té com a protagonista en primer terme el Salt del Sallent.
I tot plegat acompanyat per les diferents activitats que celebrem durant tot el dia com ara caminades, actes per a la mainada, música, espectacles… o veure dansar la Bruixa Estruga. Una altra de les activitats remarcables durant la Fira és l’obertura al llarg del dia de la notaria del Mallol. Totes les gestions que hi feu seran totalment oficials. Només us haureu d’adreçar a la casa del Veguer per poder realitzar els tràmits.
I no us preocupeu, perquè per aquells no que pugueu o no vulgueu pujar a peu podreu fruir igualment de la nostra Fira, perquè el trenet de la Vall us portarà fins al capdamunt del poble. Però la Fira de Sant Nicolau no acaba el dia sis de desembre al Mallol. Tots els que ens visiteu tindreu l’oportunitat de traslladar-vos l’endemà, el set de desembre, a un altre dels llocs emblemàtics de la Vall: a Sant Privat d’en Bas, als Prats de Can Gronxa a la Cooperativa de la Vall, on podreu gaudir durant tot el dia d’un munt d’activitats relacionades amb la terra i la pagesia.
______________________________________________________________________________________
La història
Una mica més amunt mencionàvem que la Fira s’havia recuperat l’any 1993 després de 86 anys de no celebrar-se. Però la Fira de Sant Nicolau té història, molta història. La concessió de la Fira arrenca d’un privilegi donat pel Rei Pere III (IV d’Aragó) a la Vila.El document està registrat a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó. El Mallol era la capital del vescomtat de Bas. En aquella època hi havia el castell i tota la burocràcia administrativa desenvolupava les seves actuacions en aquest lloc (jutge, veguer, notari…).
Els prohoms de les parròquies del vescomtat demanen al rei la concessió de la fira per a la capitalitat, pensant en un augment de la prosperitat de la Vall. I se’ls és concedida anualment per espai de vuit dies a partir de Sant Nicolau (6 de desembre). El període d’una setmana i escaig no és significativament llarg ateses les condicions de desplaçament de l’època i el caràcter de mercat.
En l’aspecte jurídic, aquelles immunitats i salvaguardes que es consignen en el privilegi, és a dir, de la protecció reial a favor dels mercaders, tant a l’anada com en tornar, i durant la permanència en el mercat, són les que el professor Font Riu anomena “pau de trànsit”, modalitat de la “pau de mercat” a tot l’occident europeu medieval. Fórmules possiblement derivades de les constitucions de “pau i treva”, i que continuaran repetint-se en aquesta mena de concessions al llarg dels anys, fins ben entrat el segle XVIII.
