Habitatge

La mobilització dels habitatges buits a la Vall d’en Bas

L’estudi dels habitatges buits a la Vall d’en Bas es va iniciar l’any 2020. Es va posar fil a l’agulla fent entrevistes a persones de cada poble de la Vall, coneixedores de la situació dels habitatges, per determinar quins estaven buits segons criteris de la Generalitat (aquells que durant els dos darrers anys havien estat sense ocupar) i es va consultar el cadastre per obtenir informació de cadascun d’aquests habitatges. Van resultar detectats uns 150 habitatges buits al municipi. Durant el 2021 s’acabaren de fer les fitxes descriptives amb les característiques bàsiques de cada habitatge buit i la seva ubicació en el terme municipal.

L’àmbit principal del projecte és el de les polítiques socials, ja que l’objectiu primordial és garantir el dret a l’habitatge. La mobilització d’aquests habitatges respon a les demandes que s’han fet arribar al govern del municipi i que, bàsicament, són de dos tipus: d’una banda, joves nascuts o no als nostres pobles de la Vall, que busquen una residència al municipi per poder emancipar-se i desenvolupar-hi el seu projecte de vida i, de l’altre, joves parelles amb fills que es volen traslladar a viure a les nostres contrades i fer-hi arrels. Donar resposta a aquestes demandes suposaria no perdre aquests actius tan importants pel municipi: la joventut i les famílies joves.

Pel que fa als habitatges buits, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, des de fa dos anys, ha posat en marxa una línia de subvencions per tal que els propietaris hi puguin realitzar millores per posar els immobles al mercat. Són ajudes encaminades a reduir el consum energètic, la instal·lació de plaques solars i/o fotovoltaiques i el canvi de calderes de gasoil a biomassa, entre d’altres.

En aquesta secció de la web municipal, dedicada a l’Habitatge a la Vall d’en Bas, esperem que hi trobeu informació útil sobre la normativa, els serveis tant en l’àmbit de l’administració pública com de l’àmbit privat sobre habitatges, ajudes i subvencions i exemples i models de lloguer i venda d’habitatges.

 

Programa d’actuació municipal d’habitatge

L’Ajuntament està en fase de redacció del Programa d’actuació municipal d’habitatge de la Diputació de Girona per fomentar l’habitatge de primera residència i així millorar l’accés a l’habitatge pels habitants del municipi. La mesura té com a objectiu facilitar que les persones i les famílies puguin instal·lar-se en nuclis rurals, a través de la rehabilitació d’habitatges en desús i incentivar projectes que estimulin i reforcin l’accés a l’habitatge.

Enquesta d’habitatge

El desembre de 2023, l’ajuntament activa una enquesta d’habitatge per detectar les necessitats d’habitatge de la població. Fins al febrer de 2024, van poder participar-hi persones que viuen a la Vall i persones que volen venir a viure-hi. El resultat de l’enquesta s’emparà per redactar el Programa d’actuació municipal d’habitatge.

Documents relacionats:

➤ Presentació dels resultats de l’enquesta.

Jornada d’habitatge

El 17 de febrer, vam organitzar una jornada sobre habitatge en què es van presentar un avançament dels resultats de l’enquesta i es va introduir el concepte de cooperativa d’habitatge, amb el projecte de cooperativa a Can Marguí. També es va parlar de les masies, com a patrimoni cultural, i de les oportunitats que ens ofereixen per viure-hi.

Documents relacionats:

➤ Retorn de l’enquesta d’habitatge
➤ Habitatge cooperatiu a Can Marguí: una nova manera de viure

  • POUM de la Vall d'en Bas

    Pots consultar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la Vall d’en Bas a través del Mapa Urbanístic de Catalunya

  • Normativa sobre habitatge

    Actualment, la normativa sobre habitatge es fonamenta i regula d’acord amb les següents dues lleis:

  • Serveis en matèria d'habitatge

    Serveis públics

    També, durant el termini d’obertura, podeu demanar les ajudes per a actuacions d’estalvi energètic en primers habitatges de la Vall d’en Bas.

    A banda, les ordenances fiscals contemplen diferents bonificacions per instal·lació d’aparells d’energies renovables o per la compra de vehicles més sostenibles. Consulta-ho aquí.

    L’Ajuntament donarà seguiment i acompanyament a les actuacions que es vulguin tirar endavant. Veient que aquest aspecte pugui tenir continuïtat en el temps i, fins i tot, ser un servei compartit amb altres municipis.
    a) Facilitar tràmits legals i burocràtics (acompanyar en la tramitació…).
    b) Facilitar contactes i assessorar en aspectes tècnics (eficiència energètica, cèdules d’habitabilitat…).
    c) Acompanyar els projectes en el transcurs de les diverses fases d’implementació.
    d) Mantenir la informació actualitzada i accessible.

    Oficina d’Habitatge d’Olot

    L’Oficina Local d’Habitatge d’Olot, és un servei públic de l’Ajuntament d’Olot, que informa, assessora i gestiona tot el que està relacionat en matèria d’habitatge a la ciutat.

    Les principals funcions de l’Oficina Municipal d’Habitatge són:

    • Informar i gestionar les promocions d’habitatge de protecció oficial que es desenvolupa a la ciutat.
    • Gestionar en l’àmbit municipal el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya.
    • Tramitar cèdules d’habitabilitat.
    • Gestionar borsa de lloguer d’habitatge i borsa d’habitatge jove.
    • Tramitar els ajuts al lloguer d’habitatge.
    • Gestionar els ajuts a la rehabilitació d’habitatges.
    • Liderar la redacció, aprovació i execució del Pla Local d’Habitatge.
    • Assessorar jurídicament i tècnicament temes relacionats amb l’habitatge. Aquest servei rep el suport econòmic de la Diputació de Girona.
    • Assessorar jurídicament sobre veïnatge i convivència.
    • Liderar la gestió del Contracte de Barri (Pla de Barris del Nucli Històric d’Olot).

    Oficina Comarcal d’Habitatge de la Garrotxa

    Des del 2012 tramita, amb un acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, les cèdules de segona ocupació entre altres tràmits i serveis d’assessorament.

    GarrotxaDomus

    GarrotxaDomus és un servei gratuït per fomentar la rehabilitació energètica d’habitatges de la Garrotxa.

    El programa va dirigit a propietaris de cases, pisos i comunitats de propietaris que vulguin millorar el benestar de les famílies a través d’habitatges més confortables, saludables i eficients.

    Departament d’Habitatge de la Diputació de Girona

    Dona servei a municipis i altres ens en aquesta matèria.

    Agència de l’Habitatge de Catalunya

    A banda d’informació i actualitat sobre el tràmit, permet fer tràmits com:

    Per a llogaters:

    Cambra de la Propietat Urbana

    Cooperatives d’habitatge 

    Les cooperatives d’habitatge tenen com a objectiu oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge. El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat.

    XES Garrotxa: Comissió d’Habitatge

    La Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES és un espai de trobada d’entitats i col·lectius que treballem conjuntament per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en el marc de la lluita pel dret a l’habitatge.

  • Subvencions i ajudes

  • Tipologia de contractes

    Contractes de lloguer (llista elaborada pels APIs de Catalunya i Eroski Consumer)

    • Compartir pis: contracte de lloguer d’habitatge compartit amb doble modalitat:
      • Solidari: si un dels membres abandona l’habitatge, els altres abonen la seva part del lloguer (modalitat habitual).
      • Modalitat mancomunada: cada membre es fa responsable de la seva part.
    • Lloguer Social: habitatges de lloguer subvencionat destinats a persones amb risc d’exclusió social residencial.
    • Sostarrendament: quan l’inquilí posa, alhora, una part de l’habitatge (les habitacions) en lloguer. Cal l’aprovació del propietari, preferiblement per escrit.
    • Rendes antigues: contractes signats abans del 9 de maig del 1985 on els inquilins paguen rendes molt baixes que pugen l’IPC. Es una pròrroga indefinida amb aquestes condicions. Blinda els drets de l’inquilí.
    • Lloguer a temps compartit: forma de lloguer habitual a zones turístiques que passa per llogar un habitatge durant una temporada, habitualment fix.
    • Lloguer per temporada: optar per un pis o apartament de lloguer per passar les vacances.
    • Lloguer per dies: el solen fer servir turistes o professionals que visiten un lloc.
    • Lloguer per a rodatges de cinema o publicitat.

    Què cal tenir en compte a l’hora de formalitzar un contracte de lloguer?

    Contractes de compravenda 

    A l’hora de fer una compravenda es poden trobar diferents tipologies de contracte.

    Contracte d’exclusiva: es firma si es fa la venda amb una agència immobliària que serveix per a fer la ‘comanda’ de la venda.

    Contractes d’arres: on comprador i venedor signen fer la compravenda en un termini i un preu. N’hi ha de tres tipus:

    • Confirmatòries: com a prova que hi ha un contracte. Si no s’indica el contrari, els contractes d’arres són d’aquesta tipologia.
    • Penals: estableix garantia del compliment del contracte i no permet desistir-ne.
    • Penitencials o de desestiment: manera de desistir per les parts del contracte.

    Per fer efectiu el contracte de compravenda, segons els API, cal:

    1. Signar l’escriptura pública de compravenda: s’aconsella fer-ho davant de notari tot i que no és obligatori. Aquest document permet evitar problemes al signar-se un contracte privat ja que el dret espanyol assenyala que la propietat es transmet amb el títol (escriptura pública) i la possessió (tinença de l’immoble).
    2. Pagar els impostos derivats de la compravenda: que en el cas del comprador són:
      1. Impost sobre el Valor Afegit (IVA): en cas d’un habitatge nou (10% per norma general).
      2. Impost de Transmissions Patrimonials (ITP): es paga en casos de compra però no d’obra nova.
      3. Impost d’Actes Jurísics Documentats (AJD): sobre l’escriptura de compravenda.
    3. Inscriure en el Registre de la Propietat: és obligatori si la compra es fa amb préstec hipotecari.
    4. Canviar la titularitat en el Cadastre: no és obligatori però és important que consti el nom del propietari perquè el rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) coincideixi amb el nom del titular.
    5. Donar d’alta o canviar el nom dels subministraments: no només es canvia el número de compte com en un contracte de lloguer sinó que cal canviar la titularitat de comptadors. Això pot implicar un cost afegit, ja que caldrà adaptar la instal·lació a possibles noves normatives.

    Masoveria (Urbana o Rural) 

    En aquesta modalitat, el propietari d’un edifici o habitatge desocupat cedeix el dret a viure  a una persona o grup de persones que a, canvi de no pagar lloguer, es comprometen a reformar i/o mantenir l’habitatge en bones condicions.

    Segons la Llei d’Habitatge (art.3k) és un contracte en virtut del qual els propietaris d’un habitatge en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment. L’art.42.3 diu que des de les institucions públiques s’ha de donar suport a fórmules com la masoveria urbana per evitar que hi hagi habitatges desocupats a causa d’un mal estat. L’art.74, considera la masoveria urbana un règim d’habitatge destinat a finalitats socials.

    El terme “masoveria urbana” defineix una estratègia per assolir dos objectius, d’una banda, reduir el nombre d’habitatges que degut al seu mal estat de conservació o a la necessitat de realitzar-hi obres per tal de dotar-los de les condicions mínimes d’habitabilitat romanen desocupats, i, d’altra banda, donar resposta a les necessitats d’habitatge d’una part de la població per mitjà de règims alternatius a la tinença i sense que això, suposi haver d’escometre la construcció d’habitatges de nova planta amb destí a lloguer. La masoveria urbana es proposa com un mecanisme per animar als propietaris d’habitatges desocupats a realitzar-ne la rehabilitació i manteniment sense haver d’intervenir en el procés de construcció. Per mitjà del contracte de masoveria urbana, el propietari d’un habitatge en cedeix l’ús, pel termini que s’acordi, i a canvi els cessionaris/masovers n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment.

    Font: estudi Diputació de Barcelona

    Més informació de Masoveria Urbana de la Fundació SER.Gi.

    Model d’habitatge d’ús cooperatiu (Sostre Cívic) 

    Estès a llocs com Dinamarca o Uruguai es basa en:

    • Propietat col·lectiva: la cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. No és possible, doncs, transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. A la vegada permet i fomenta la participació de les persones sòcies de la cooperativa, que en són també propietàries, a diferència d’un model en que la propietat és pública.
    • El dret d’ús: Els habitatges es consideren un bé d’ús i les persones sòcies de la cooperativa poden gaudir-ne indefinidament o per un període molt llarg. Requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del projecte d’habitatge cooperatiu, i no de la situació del mercat immobiliari. En projectes en què la propietat del sòl o l’edifici no és de la cooperativa, el període de la cessió d’ús pot estar limitat. En cas dels solars públics cedits amb dret de superfície el període és generalment de 75 anys.

    Vegeu: Palamós tindrà la primera promoció d’habitatges socials cooperatius de les comarques gironines. 

  • Preguntes freqüents (FAQ's)

    AVÍS: aquestes preguntes són merament informatives i genèriques. Per resoldre dubtes concrets, us recomanem que us poseu en contacte amb l’Ajuntament a través dels mitjans habituals o de l’adreça de correu electrònic habitatge@vallbas.cat.

    Compravenda d’immobles

    • Vull vendre la meva propietat, com puc valorar-la? Una propietat es pot valorar de diverses maneres i atenent a diversos barems (situació geogràfica, estat de l’habitatge, superfície…). Per dur a terme aquesta tasca hi ha persones expertes en valoracions d’immobles.
    • Puc vendre un habitatge que no és habitable? Sí, es pot vendre un habitatge no habitable sempre i quan quedi clar al contracte de compravenda que es tracta d’un edifici que no compleix les condicions d’habitabilitat, però que realitzant les reformes necessàries ho pot ser.
    • L’Ajuntament sap quines finques es compren i es venen a la Vall d’en Bas? No, la compravenda és un acte particular; l’Ajuntament no rep directament informació de les propietats que es compren i es venen, excepte que el comprador o venedor ho hagi manifestat a l’Ajuntament.
    • A l’hora de fer una compravenda d’una finca quins tributs cal pagar?
      • Comprador: el comprador haurà de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (en cas que sigui un habitatge de segona mà) o l’lVA (si és obra nova), i l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats.
      • Venedor: el venedor haurà de pagar l’Impost municipal sobre l’Increment de Valor dels Immobles (antiga plusvàlua, sempre que hi hagi hagut increment de valor), l’Impost sobre Béns Immobles i l’IRPF que resulti del guany patrimonial.
    • Tinc un edifici buit, que s’està degradant, però no el vull vendre ni tinc diners per arreglar-lo. Què puc fer? A banda de la venda i el lloguer també es poden contemplar altres possibilitats:
      • Masoveria, urbana o rural: és un contracte mitjançant el qual la propietat d’un habitatge en cedeix l’ús o el lloga en unes condicions definides a canvi que els masovers i masoveres ofereixin algun tipus de contraprestació, normalment consistent a fer la rehabilitació o manteniment de l’edifici.
      • Cessió d’ús diferent a la masoveria: s’estableix mitjançant un contracte pel qual se cedeix l’ús d’un habitatge a la persona usuària per a un període de temps indefinit, o el que es vulgui pactar segons les circumstàncies, a canvi que la persona usuària es comprometi a pagar una quota a un preu determinat. Es tracta d’un model a cavall entre el lloguer i la compra, ja que ofereix la seguretat d’ús de la compra, perquè ofereix una durada del contracte molt llarga o indefinida, però a partir del pagament d’una quota periòdica amb un cost equiparable a un lloguer.
      • Dret de superfície: és el dret de fer una construcció o de disposar d’una construcció ja realitzada en propietat aliena durant un període de temps convingut. La persona superficiària és propietària de les construccions amb plens efectes, i una altra persona manté la propietat del sòl, com ara l’Administració pública

    Lloguer d’habitatges

    • Quan dura un contracte de lloguer? Té un termini mínim? La Llei d’Arrendaments Urbans estableix que les parts del contracte poden pactar lliurement la durada del lloguer. Malgrat això, el llogater té dret a prorrogar el contracte de lloguer fins a arribar a la durada mínima de 5 anys.
    • Es pot fer marxar un llogater d’una casa? En general, durant la vigència del contracte, no es pot fer marxar un llogater de la casa on viu. En cas d’impagament de la renda o d’incompliment del contracte de lloguer hi ha mecanismes legals i judicials per expulsar el llogater de la casa.
    • Puc posar fiança al lloguer? Sí, de fet, la llei ho estableix com a obligació. Al moment de celebrar el contracte s’haurà de prestar una fiança de quantitat equivalent a una mensualitat de renda, en els arrendaments d’habitatges. Aquesta fiança s’haurà de dipositar a l’Institut Català del Sòl (INCASOL).
    • L’Ajuntament quines obligacions té respecte els subministraments? En nuclis urbans, l’ajuntament ha de garantir l’abastament domiciliari d’aigua potable, el clavegueram i el sanejament. També, als nuclis urbans, cal garantir que totes les finques tenen dret al subministrament d’energia elèctrica, però no és competència de l’Ajuntament.
    • Qui ha de contractar els subministraments? La Llei d’Arrendaments Urbans estipula que el consum dels subministraments va a càrrec del llogater, però no estipula qui ha de donar-los d’alta. En els pisos on anteriorment ja hi ha hagut un inquilí, normalment, només caldrà canviar el nom del titular del subministrament, sens que això comporti cap cost.
    • Quines condicions ha de complir un habitatge per ser llogat com a tal? Ha de tenir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica.
    • Què és la cèdula d’habitabilitat? Per a què serveix? La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de les persones i té les condicions tècniques d’habitabilitat, segons la normativa vigent. És necessària per vendre un habitatge, llogar-lo, cedir-ne l’ús i, també, per donar-se d’alta als serveis d’aigua, electricitat i
    • Què és el certificat d’eficiència energètica? Per a què serveix? El certificat d’eficiència energètica és un document que verifica la conformitat de qualificació d’eficiència energètica obtinguda i que condueix a l’expedició de l’etiqueta d’eficiència energètica de l’edifici. Aquest certificat proporciona informació útil a l’usuari final sobre el comportament energètic de l’edifici o habitatge que vol comprar o llogar. Alhora, també serveix per oferir opcions a l’usuari de com millorar-ne l’eficiència energètica, mitjançant les recomanacions presents en els certificats d’eficiència energètica d’edificis existents.
    • No tinc diners per pagar el lloguer de l’habitatge on visc, què haig de fer? I si no disposo de diners per pagar la llum, l’aigua o les escombraries? En aquests casos caldrà adreçar-se als serveis socials del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

    Obres i habitatge:

    • Totes les obres que vulguem fer s’han de comunicar a l’Ajuntament? Sí, totes les obres s’han de comunicar, si bé, segons la seva magnitud, caldrà una llicència d’obres o serà suficient fer una comunicació prèvia d’obres. També caldrà pagar l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres i la Taxa corresponent.
    • Què és una llicència d’obres? Algunes obres, abans d’iniciar-se, caldrà que obtinguin la llicència d’obres, o sigui, l’ajuntament haurà d’autoritzar aquestes obres, després d’analitzar la documentació i determinar que compleixen amb la normativa urbanística. En general, requereixen llicència d’obres aquelles obres o actuacions de major abast, com podrien ser moviments de terres, construcció de nous edificis, modificació de l’estructura o aspecte exterior dels edificis existents, enderrocs…
    • Què és una comunicació prèvia d’obres? En alguns casos, no caldrà llicència d’obres, sinó que serà suficient comunicant prèviament a l’ajuntament, abans d’iniciar les obres, la voluntat de dur-les a terme, aportant la documentació que sigui oportuna segons el tipus d’actuació. Una vegada feta la comunicació ja es poden iniciar les obres. En general només requeriran comunicació aquelles actuacions de menor abast, com podrien ser pobres i actuacions de manteniment i reparació de façanes i cobertes, rehabilitació de l’interior dels edificis que no suposin una modificació de l’estructura…
    • Vull fer obres al lavabo o/i a la cuina, necessito llicència? No, no cal llicència, sinó que s’ha de fer una comunicació prèvia. Caldria llicència si aquestes obres comportessin alguna actuació que, d’acord amb la llei, requereixi llicència, com la modificació de l’estructura de l’immoble.
    • Vull pintar l’interior de casa meva, necessito llicència? No, no cal llicència, sinó que també es tracta d’un supòsit de comunicació prèvia a l’Ajuntament. Llicència pintar
    • Vull pintar l’exterior de casa meva, puc pintar-lo de qualsevol color? No, la Vall d’en Bas té l’Ordenança municipal d’acabats de façana, que estipula els colors i les característiques exteriors que han de tenir i mantenir els edificis, segons el lloc on es trobin.
    • Tinc dubtes de si he de demanar llicència o fer una comunicació prèvia, què puc fer? Per resoldre aquests dubtes, i altres relacionats amb obres i urbanisme, us podeu posar en contacte amb els serveis tècnics de l’Ajuntament.

    Urbanisme i habitatge

    • A la meva propietat hi tinc una casa i unes terres. Podria separar la casa de les terres, i així em serà més fàcil vendre-la sola? En general, en sòl no urbanitzable, no es pot separar la casa de les terres.
    • A banda de la casa també tinc una cabanya, la cabanya pot ser convertida en habitatge? Es pot convertir en habitatge sempre i quan el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) admeti aquest ús per a la cabanya i sense sobrepassar el nombre màxim d’habitatges permesos en aquella finca.
    • Puc fer més d’un habitatge a la masia? La normativa urbanística de la Vall d’en Bas té estipulat el nombre d’habitatges que s’admeten a cada masia de la Vall.
    • Es pot fer la divisió horitzontal de la masia? El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) vigent estableix que només es pot fer la divisió horitzontal d’una masia en casos excepcionals, sempre i quan es compleixin els següents requisits, establerts a l’article 205 de la normativa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Vall d’en Bas:
      • No s’ alterin les característiques originals de l’ edificació.
      • Els habitatges resultants tinguin una superfície mínima de 125 m2 no necessàriament contigus.
      • L’habitatge es destini a residència habitual i permanent.
      • Es compleixi la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.
      • El propietari actual i l’adquiridor dels habitatges resultants, no tinguin cap altre habitatge o parcel·la edificable a la Vall d’ en Bas.
      • Entre el propietari actual i el/els adquiridor/s dels habitatges resultants de la divisió, hi ha d’haver parentiu de consanguinitat o afinitat.
      • A l’ escriptura de divisió i en els títols posterior ha de constar el següent:
        • La primera transmissió només es podrà fer intervius pels titulars actuals a favor dels descendents o consorts d’aquests o col·laterals fins el tercer grau.
        • El primer adquirent/s durant 5 anys després de la seva adquisició, només podran transmetre intervius a favor del seu consort, descendents, consorts d’aquests o col·laterals dins el tercer grau.
  • Calendari d'activitats

    3 de juliol: Jornada ‘Mobilitzem l’habitatge buit a la Vall’. 

    A les 9h del matí a Can Trona.

    Es tracta d’una jornada que es fa en base a les demandes fetes pels propietaris per tal d’aclarir dubtes que hagin sortit en les converses i també per informar àmpliament de diferents experiències alternatives al contracte de lloguer més tradicional i habitual fins a altres modalitats menys conegudes com les masoveries rurals i urbanes o les cooperatives d’habitatge.
    Si bé la jornada estarà adreçada bàsicament als propietaris, també estarà oberta a possibles interessats en llogar o comprar un habitatge que està buit. La jornada pot ser un espai de diàleg, col·laboració i generació de propostes entre totes les persones participants.

  • Borsa d'habitatge

    En aquest espai podràs consultar els diferents habitatges que es troben actualment a la borsa d’habitatges buits de la Vall d’en Bas.

    Si hi vols aparèixer, et pots posar en contacte amb habitatge@vallbas.cat.

    CAN XICU

    Tipologia: compra

    Preu: 220.000 €

    Ubicació: Sant Esteve d’en Bas (Plaça Major, 1)

    Contacte: Teresa (972 27 32 49)

    Dades d’interès: Habitatge de 780 m², de 4 plantes, amb terrassa i galeria. Disposa de planta soterrània amb possibilitat d’obrir-se al jardí. Disposa de 2 habitatges independents, a planta baixa i planta primera. La resta de plantes s’han de rehabilitar.

    CAN TERESA

    Tipologia: compra

    Preu: 100.000 €

    Ubicació: Veïnat Can Trona

    Contacte: Àngel (636 869 896)

    Dades d’interès: Habitatge de 261 m², de 3 plantes, amb terrassa i jardí. Per rehabilitar.

    CAN GABURRA

    Tipologia: compra

    Preu: a convenir

    Ubicació: La Pinya

    Contacte: Pere Molera Solà (pmolera@ub.edu)