La pagesa i veterinària Imma Puigcorbé va ser la pregonera de l’edició 2023 de la Fira de Sant Nicolau. A continuació, trobareu el text i la gravació de l’acte en què pronuncia el discurs a la plaça major del Mallol. Puigcorbé és una figura representativa pel sector agroramader, que ha destacat per la seva defensa de la pagesia tradicional i va esdevenir mediàtica en reivindicar un preu just de la llet per al ramader.
Pregó d’Imma Puigcorbé
6 de desembre de 2023
Recordo el moment de la trucada de l’alcalde de la Vall d’en Bas, el senyor Lluís Amat. Era un dia entre setmana al migdia quan sortia dels túnels de Bracons direcció Olot, cap a casa, i tornava de fer una cirurgia complicada d’un tumor a la mandíbula d’una vaca. Al mòbil sortia un número desconegut.
—Ja em voldran vendre un mòbil o em voldran engatussar alguna companyia energètica… —vaig pensar.
Però la meva sorpresa va ser que no, que el que em volien engatussar era fer un pregó! Em van explicar en què consistia la Fira de Sant Nicolau —ja em perdonareu perquè jo soc nascuda al Ripollès i Garrotxina d’adopció de fa poc i encara estic en procés de conèixer aquesta terra tan bonica. També em van explicar qui havia fet els pregons amb anterioritat, havien estat persones tan importants com en Manel Alías, la Montse Bassa….
El sentiment en aquell moment va ser de cagarel·la i il·lusió el mateix temps i amb l’emoció del moment vaig dir que sí!
I aquí em teniu, com una vaca que la porten a passejar i que no ha sortit gairebé mai de la quadra: nerviosa. Així que si dic alguna bestiesa m’haureu de perdonar!
Soc pagesa i veterinària rural de professió, no sé ben bé en quin ordre. El que sí que tinc clar és que estimo molt el que soc i el que faig i admiro molt les persones i famílies que dia rere dia treballen incansablement per tal d’alimentar-nos. És per això que en el meu dia a dia intento acostar aquest món a totes les persones que no el tenen tan a prop com jo!
L’agricultura i la ramaderia i per tant la pagesia van sorgir fa més de 10 000 anys quan l’home va aprendre a domesticar els animals i a sembrar les plantes que li donaven aliment. Això va ser una gran revolució! Això també va tenir lloc al nostre país, Catalunya, on la pagesia té una tradició mil·lenària que ha anat passant de pares i mares a fills i filles i ha arribat als nostres dies.
Però això, tristament i amb el cor encongit us he de dir que s’acaba, que la pagesia tradicional familiar està desapareixent. Estem en un moment de canvis. En els darrers 30 anys la pagesia de casa nostra està experimentant una gran regressió. Les dades diuen que només un 10 % de les explotacions agràries catalanes aporten el 75 % del valor de la producció. En altres paraules, les explotacions acaben essent grans explotacions situades a llocs estratègics en detriment de les petites i mitjanes. I perquè ho entengueu bé us vull explicar alguns dels motius:
• L’especulació de la terra. Grans fons d’inversió s’han adonat que la terra és finita i qui posseeixi la terra i, per tant, els aliments, a llarg termini tindrà un tresor. Això a la llarga pot comportar que els nostres aliments estiguin a mans de 4 empreses amb el perill que suposa.
• El preu que es paga al pagès/a pels seus productes. Una corrua d’intermediaris s’han de repartir el preu final d’un producte. Per tal de poder diluir els costos fixes de producció i per tant tenir un marge de benefici més gran els pagesos i pageses han hagut de fer grans explotacions per sobreviure: més terra, més animals.
• L’alimentació a les llars que suposava el cost més elevat a passat a un segon, tercer o fins i tot a un quart pla. La gent anem al supermercat i omplim el carretó només mirant el preu. Però ull perquè els productes barats solen ser productes de països tercers on les condicions de treball són molt dures, els sous baixos i són sistemes de producció on es poden utilitzar certs químics que aquí a nivell europeu no estan permesos.
• Vivim en una societat allunyada del món rural. Hi ha infants que no han vist mai una vaca, no saben d’on surt la llet i es pensen que el pollastre no era un animal viu.
• Però no tot és culpa nostra!!! Els polítics del nostre país també hi tenen la seva part… estem ofegats per la burocràcia. Hem de fer papers per tot: quan neix un animal, quan tiro adob als camps, quan sembrem… a més a més de polítiques que no afavoreixen la petita o mitjana pagesia.
• M’agradaria que quan anéssiu a comprar donéssiu un cop d’ull a les etiquetes. Les taronges de l’Ebre són més cares que les de Sud Àfrica, el xai que ve de Nova Zelanda, els fruits secs que venen de Turquia… el mercat global alimentari és una bogeria!!! I tot és culpa dels acords comercials entre la Unió Europea i països tercers. “Jo et compro taronges i tu a canvi em compres armes…” i així de trist és tot plegat.
Vaaa! Però prou de plorar, això és reversible i hi hem de posar remei! I serà gràcies a persones com vosaltres, a consumidors conscienciats i dir-vos que ja SOM MOLTS i és que comprar i menjar és fer política agrària!
La resposta a tots els problemes de la nostra pagesia i en bona part del canvi climàtic és ni més ni menys que el PRODUCTE DE PROXIMITAT.
Quants quilos de CO2 generen els avions i vaixells que porten fruites tropicals i altres aliments fins a casa nostra? Perquè encara que ens hagin volgut ficar al cap que l’agricultura i la ramaderia són els sectors més contaminants a nivell mundial, us he de dir la veritat: és el transport. I això què vol dir? Doncs com més quilòmetres hagi hagut de fer un aliment per arribar a casa meva, més contaminació haurà emès, és ben senzill.
Es calcula que les emissions de gasos d’efecte hivernacle del nostre sector suposen un 10% del total. D’aquest 10% la major part és gas metà, un gas no antropogènic, és a dir, no creat per l’home i que té un cicle natural dins la natura, s’acaba degradant al cap d’uns 30 anys a l’atmosfera i és absorbit per les mateixes plantes que conreem als nostres camps. El problema principal és el CO2 emès pels combustibles fòssils el qual sí que no té un cicle natural. I perquè en sàpiguen un pèl més, els pets de les vaques no contaminen, el metà l’excreten per la boca. Que deixin les vaques en pau!
La típca frase: No mengeu carn que a part de contaminar molt, gasta molta aigua… per fer un kg de carn de vedella diuen que es necessiten uns 15 000 L d’aigua. Us diré la veritat, el 90 % d’aquesta aigua és aigua de la pluja que cauria igualment si criéssim o no vedelles… és tot plegat un despropòsit! Però hi ha lobbies “veggies” molt potents que busquen el seu nínxol de mercat a tota costa. Es calcula que per un kg de carn es gasten uns 50 litres d’aigua, més en gastem si ens dutxem més de 5 minuts!!!!
Soc de les que penso, que mengem massa carn i sobretot de mala qualitat. Estem sobrealimentats. Menjar més proteïnes vegetals és del tot saludable i ja ho feien els nostres avis: la carn era gairebé pels dies assenyalats. Però quan dic proteïnes vegetals no em refereixo a substituts de la carn com les hamburgueses veganes, productes ultraprocessats i amb una llista d’ingredients llarguíssima i irreconeixibles… em refereixo als llegums: llenties, cigrons, mongetes, pèsols… i els quals els trobem a casa nostra. Però si mengem carn que també sigui d’aquí. Qui és el boig que menja carn sense saber de quin animal prové? De com ha estat alimentat? De com ha estat tractat?
A part del medi ambient, si comprem producte de proximitat, els nostres diners es queden a casa afavorint una economia circular i destinant-los per exemple a la gestió forestal si comprem carn o formatges de pastura i per tant de rebot afavorir un paisatge de mosaic que ajudarà a evitar incendis tal i com sempre explica en Marc Castellnou, cap dels bombers GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals). A l’estiu els nostres polítics s’omplen la boca amb la gestió forestal, però qui ajuda o promociona els productes dels pastors i pastores? I si els menjadors socials, hospitals o escoles oferissin carn d’aquest tipus pagada a un preu just no creieu que hi hauria més gent que s’hi dedicaria?
La gran indústria i la distribució escanyant la pagesia. Empreses amb beneficis multimilionaris decideixen qui produirà la seva matèria primera i a quin preu li pagaran. Només el sector primari se li imposa el preu de venda del seu producte i a sobre moltes vegades a sota el preu de cost. I com s’aguanta així? Doncs no fent inversions (amb el tractor de fa 30 anys), estirant les pensions dels avis de la casa, una part de la família treballant a fora… i així anem empenyent i ens anem empobrint.
La societat, els polítics, les grans empreses i… també la mateixa pagesia necessita canviar! Fa molts anys que estem sobrevivint i fent tot el possible per no haver de plegar… però ens cal confiar més, obrir-nos a la societat, explicar com treballem i mostrar el món lo bé que ho fem i si cal associar-nos per tal de poder continuar endavant i lluitar contra situacions injustes!
Però tot i els entrebancs, us puc dir, que hi ha futur! Conec molta gent jove formada, amb carreres, màsters, postgraus… que aposten per la pagesia. Aquella que estima el que fa: la que atent els parts dels seus animals a les 12 de la nit, la que treballa més de 12 hores al dia quan és temps de sembrar o collir, la que els dissabtes i diumenges muny… Es necessita vocació i molta per fer aquesta feina, però amb la vocació no n’hi ha prou, cal que aquest jovent es guanyi la vida i tenir una vida digna.
Crec que la majoria que sou aquí sou consumidors, bé tots som consumidors. Així que us voldria proposar alguns gestos per tal de preservar la petita i mitjana pagesia de casa nostra:
• Quan aneu a comprar mireu les etiquetes, la procedència dels productes. No tant si són ecològics, sinó si són de proximitat, podem trobar xocolata ecològica però que no serà de proximitat! Demaneu als dependents i dependentes l’origen dels aliments. No cal que compreu tots els vostres productes de proximitat, però si una part de la vostra cistella ho és, ens ajudarà molt.
• Feu cerca de petits productors/es de les zones on viviu.
• Intenteu menjar producte de temporada. Aquest és més fàcil que vingui de prop de casa.
• Aprofiteu quan la pagesia obre les portes de casa seva, informeu-vos de visites guiades. Ens agrada ensenyar com treballem, no tenim res a amagar, estem produint aliments sans i segurs. Si alimentem les nostres famílies amb ells!
• Aneu a restaurants on treballin amb productes de proximitat. Són claus a la cadena de revalorització dels nostres aliments. Hi ha restaurants de menú de tota la vida també dins aquest grup!
I als polítics dir-los que apostin pels pagesos del territori coi!! No tot es pot comptar amb el PIB. I la funció social de la cura del paisatge? L’arrelament de les persones a territoris rurals? El manteniment d’espècies autòctones i amenaçades? Les noves polítiques han d’anar a encaminades a la sobirania alimentària. És l’hora d’abordar el problema d’una vegada per totes! Necessitem infraestructures que ajudin a la petita pagesia com escorxadors públics o obradors compartits. Facilitar o disminuir la burocràcia i sobretot, tracteu-nos de tu a tu i anem de la mà per millorar tots plegats.
I, finalment, vull adreçar-me a la pagesia i dir-los que ara mateix us necessitem més que mai, forts, lluitadors i arrelats a la terra. Que cada cop som i serem més gent conscienciada i que aviat us retornarà tot el prestigi perdut en aquestes últimes dècades. Gràcies per alimentar-nos, gràcies per cuidar-nos i cuidar la terra, gràcies perquè sou la base del pilar que sosté aquesta societat!
Visca la pagesia d’aquest país!!
Bona fira a tothom!!